L’enquesta de Condicions de Vida 2020 mostra una evolució preocupant dels nivells de pobresa a Catalunya.
Preocupa per dos motius: d’una banda, perquè les dades que fan referència al nivell d’ingressos són de 2019 i no recullen l’impacte de la COVID-19. Tot i això mostren un augment elevat de les taxes de pobresa relativa i severa. De l’altra, perquè la part de l’enquesta que recull l’impacte de la COVID-19 ens pronostica uns efectes econòmics i socials molt negatius per a les capes de població que ja es trobaven en una situació de precarietat.
Per tant, les dues conclusions principals s’emmarcarien sota aquests titulars:
- Es produeix un empitjorament de les condicions de vida de la població en situació de pobresa previ a la pandèmia, i en especial, de la població en situació de pobresa severa.
- L’impacte de la pandèmia ha estat intens per a la població en situació de pobresa.
Pel que fa al primer punt, l’empitjorament en les condicions de vida no es produeix per tota la població, sinó per a alguns col·lectius o subgrups. Si mirem la taxa de pobresa relativa, augmenta fins al 21,7% de la població, amb 1,6 milions de persones, la xifra més elevada dels set darrers anys:
La taxa de pobresa es duplica quan hi ha fills menors (passa del 14,2% en les llars sense fills fins al 28,9% en les llars amb fills). El cas més extrem és el de les llars monoparentals, amb una taxa de pobresa que s’enfila fins al 42,2% (129.700 llars en aquesta situació).
Per tant, l’augment de les taxes de pobresa, i en especial, de la pobresa severa mostren com hi ha una part de la població que abans de la COVID-19 ja es trobava en una situació de gran vulnerabilitat, un diagnòstic del qual ens alertava l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2019, de la Fundació FOESSA.
Si ens fixem en la part de l’enquesta que recull l’impacte de la COVID-19, ens trobem també un empitjorament de la situació. La privació material severa (persones que, per exemple, no es poden permetre anar de vacances una setmana a l’any, no poden menjar carn, pollastre o peix a l’almenys cada dos dies, no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada o no disposen d’un telèfon, entre d’altres) augmenta fins al 6,2% de la població, (466.500 persones). D’altra banda, l’indicador de baixa intensitat laboral (persones que treballen menys d’un 20% del temps que podrien dedicar a la feina) augmenta fins a situar-se en el 9,8% de la població (555.500 persones). Totes dues, xifres ja corresponen a una situació de pandèmia i ens indiquen que l’impacte de la COVID-19 en la població en situació de més vulnerabilitat ha estat molt intens.
En resum, l’enquesta de condicions de vida ens mostra un empitjorament dels nivells de pobresa a Catalunya abans de l’esclat de la crisi de la COVID-19, així com un impacte de la pandèmia molt intens en la població en situació de més vulnerabilitat. Caldrà esperar a la publicació del proper informe FOESSA per disposar d’un detall d’aquest impacte en totes les seves dimensions.
Pots consultar l’informe sencer en aquest enllaç.
