L’EPA (Enquesta de Població Activa) del segon trimestre del 2021 ens deixa una dada positiva i un altre de negativa. La positiva és que a Catalunya, l’ocupació pràcticament ha recuperat els nivells precovid. La negativa és que s’incrementa la precarietat, polaritzant encara més el mercat laboral
Analitzant les dades de l’EPA del segon trimestre del 2021, el nombre d’ocupats a Catalunya es va situar en 3.417.100, un 1,3% més que el mateix trimestre de l’any anterior. Pel que fa al nombre d’aturats, s’ha situat en 478.500, 21.200 menys que el trimestre anterior, però encara un 11% per sobre dels nivells de 2019.
En aquesta “nova normalitat” generada per la pandèmia, hi ha 105.300 llars a Catalunya sense ingressos (un 3,4% de les llars catalanes) i 227.600 persones que han de treballar a jornada parcial de manera involuntària, ja que no troben jornades laborals de 8 hores. Si analitzem a les persones que treballen a jornada parcial, observem que les dones tripliquen el nombre d’homes (7% vs. 21%). Les condicions laborals adverses no afecten de la mateixa manera a homes i dones, sinó que tenen major impacte en el sexe femení. En aquest sentit, el repartiment desigual en les tasques de la llar o la cura dels fills comporta que siguin elles les que es vegin obligades a renunciar a part de la seva jornada i futur laboral.
Així mateix, les dades ens mostren com la pandèmia ha precaritzat de manera notable un mercat laboral ja fracturat, que divideix la població entre aquells amb una ocupació relativament estable i altres que pateixen una inestabilitat laboral greu: La precarietat laboral s’incrementa, afectant un major nombre de ciutadans. Aquelles persones que treballen, però que no obstant això no arriben a final de mes s’han incrementat, i són moltes de les que diàriament truquen a la porta de Càritas, explicant-nos que no saben com pagar el lloguer d’aquest mes, omplir la nevera o comprar el regal d’aniversari que tant esperava el seu fill.
Aquest context marcat per la COVID-19 ha suposat que a Catalunya hi hagi 32.700 persones “desanimades”, és a dir, que ja no busquen feina perquè pensen que no en trobaran. Per tot això, són necessàries mesures que vagin encaminades a la reducció de la precarietat laboral, i cal que les administracions ofereixin una resposta a totes aquestes persones que ja han llançat la tovallola.
