Les tendències en el mercat laboral evidencien que, a la llarga, hi haurà més desigualtat i polarització però alhora se’ns presenta una oportunitat: redefinir quin model de mercat i d’economia volem
El passat mes de setembre va tenir lloc una trobada de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) per a reflexionar sobre els nous reptes del mercat de treball. Una trobada de caire internacional que mirava d’anticipar quins estan sent i seran els principals canvis que es produiran en el mercat de treball i com afectaran a les persones i a les societats.
Resumint les jornades, vaig arribar a 3 conclusions principals:
- Es constata el fracàs del sistema escolar a l’hora de preparar persones en competències que el mercat de treball necessita o que es podrien necessitar (en aquest punt hi havia unanimitat de tots els ponents independentment del país provinent),
- Les noves tecnologies seguiran sent el major motor transformador dels llocs de treball: les competències TIC són fonamentals, però ningú sap aprofundir sobre quines són aquestes competències necessàries,
- Pensar en com aquests canvis afectaran a les capes més excloses de la societat és un debat que no està ni se l’espera pel moment, tot i que sí està en el debat el plantejament de les rendes universals, quin paper juguen i com poden afectar al conjunt de persones treballadores.
En qualsevol cas, i malgrat les incerteses del futur, la sortida de la crisi econòmica ens constata que tenim i tindrem un mercat de treball més desigual i polaritzat: llocs ben qualificats i altament tecnificats i els de baixa qualificació envoltats de precarietat.
També sabem que una gran part de llocs de treball seran eliminats i se’n crearan de nous però no sabem quins són.
I que altre cop, les persones amb major risc, les excloses, aquelles que necessiten major suport tenen un altíssim grau de possibilitats de quedar-se cronificats en la precarietat o fins i tot fora del sistema laboral i també social.
El treball, en un moment clau
De manera complementària, el passat 7 d’octubre es va celebrar la Jornada Mundial pel Treball Decent. Entorn els dies internacionals sempre es celebren diferents actes que ens permeten posar de relleu reflexions que es van treballant al llarg de l’any. Va ser també el cas de la Plataforma d’entitats d’església per una Treball Decent, que davant de l’església de Santa Maria del Pi constatàvem com les condicions laborals actuals no han millorat gaire respecte de fa 100 anys. L’endemà, a la Jornada dels Drets Humans de Cristianisme i Justícia comptàvem amb una taula que altre cop posava els elements del debat damunt la taula: el mercat de treball com a inclusió a la societat, rendes per a tothom o treball per a tothom, l’economia social com a manera de fer les coses diferents, i en tots aquests elements, un al centre: la persona.
Tot això que he dit fins ara ens pot fer endevinar un escenari gens esperançador per a persones que estan en exclusió, amb un mercat de treball que només es capaç d’oferir temporalitat, parcialitat, precarietat i inestabilitat. Però crec que és al contrari perquè com altres vegades, estem davant un moment clau, davant un camí que es bifurca i on podem redefinir quin model de mercat, economia i de societat volem construir.
Les opcions hi són i són força clares: depèn com s’introdueixin les TIC, poden millorar la vida i reduir les desigualtats, enfortir un Estat del benestar que contempli renda per a tothom, unes empreses amb major consciència social i econòmica, fent una economia més humana, on les persones són realment el que importa i on tothom té dret a accedir a un treball decent, però sobretot, a tenir una vida digne.
