Entra en vigor la Llei d’universalització de l’assistència sanitària que va aprovar el 15 de juny el Parlament de Catalunya
Sanitat pública i gratuïta per a tots els residents a Catalunya. Aquesta és la principal novetat de la Llei d’universalització de l’assistència sanitària que va entrar en vigor fa poc –tot i haver estat aprovada pel Parlament el 15 de juny- i que suposa un gran pas endavant per a les persones migrants que viuen a Catalunya.
Potser la pregunta més comuna després de llegir la primera fase és: què vol dir “per a tots els residents a Catalunya”? Aquesta llei permet que totes aquelles persones empadronades en territori català (sense límit temporal) així com aquells col·lectius que acreditin arrelament a Catalunya (en cas de dificultat d’obtenció del padró) accedeixin a la sanitat pública de manera gratuïta. I per sanitat pública s’entén tant l’atenció primària (o medicina general) com l’especialitzada, és a dir, que totes les persones que viuen a Catalunya tenen dret a ser atesos en tots els àmbits de la medicina –preventiva, curativa, rehabilitadora, pal·liativa– i en totes les etapes de la vida.
Per què aquesta Llei suposa un pas endavant?
La Monique, que actualment té 32 anys i és originària de Romania, va arribar a Barcelona al desembre del 2012 per trobar-se amb la seva mare, la Catherinne, que va intentar forjar-se una nova vida a Espanya dos anys abans. Quan va arribar a Barcelona, la Catherinne, tot i que la seva situació era irregular, tenia dret a l’assistència sanitària. I és que fins l’estiu de 2012, totes les persones estrangeres –tant en situació regular com irregular– tenien dret a ser atesos per un professional de la salut tal i com marca l’article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Quan va arribar a Barcelona la seva filla Monique, la legalitat en l’àmbit sanitari havia donat un gir. A partir d’estiu de 2012, el Govern central va decidir que els estrangers irregulars no poguessin accedir a l’assistència sanitària, exceptuant els menors de 18 anys, les urgències per accident o malalties greus i les dones embarassades. Només en aquests tres casos sí que tenien dret a ser atesos en l’àmbit sanitari tot i que estiguessin en situació irregular.
Davant d’aquesta exclusió, el Govern català va dictar una Instrucció en què reconeixia el dret a l’assistència sanitària a les persones en situació irregular que portessin més de 3 mesos empadronats a Catalunya. Per tant, fins que la Monique no es va empadronar i no van passar tres mesos, no va poder anar al metge. Tanmateix, el dret que reconeixia la Instrucció del Govern català era en dos nivells: durant el primer any de padró, la Monique només tenia dret a l’atenció primària i a partir del segon any ja podria accedir a l’atenció especialitzada. Només si hi havia una necessitat contrastada durant el primer any, es podia autoritzar l’atenció en un àmbit d’especialització.
Ara, persones que estiguin en la situació de la Monique o de la seva mare, podran accedir de manera gratuïta a la sanitat pública sempre que estiguin empadronades o provin el seu arrelament a Catalunya. Càritas Diocesana de Barcelona celebra aquesta nova llei ja que elimina la limitació temporal del padró per accedir a la sanitat i, de nou, permet un accés universal a tots els serveis mèdics que ofereix el Servei Català de la Salut.
