En el darrer Dilluns dels Drets Humans, la Miriam Hatibi, consultora en comunicació i activista, la Dilara Ekmen, referent d’incidència política de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) i en Domingo Morales Cabale, membre de la Plataforma Fruita amb Justícia Social, van debatre sobre diferents qüestions que afecten les persones migrades.
L’any 2000 es va aprovar una nova Llei d’Estrangeria que va condemnar a la invisibilitat i la vida sense drets milers de persones migrades. Des d’aleshores, mai havia estat tan viu el debat sobre la regularització de totes elles com durant l’estat d’alarma per la COVID-19.
No només ha passat a Espanya, el moviment Black lives Matter iniciat als Estats Units ha traspassat fronteres i ha posat sobre la taula els drets de les persones migrades arreu del món. El moviment #RegularizaciónYa, articulat per diferents entitats i col·lectius i sorgit a l’inici de la pandèmia, demana regularitzar massivament tots els estrangers que es troben de manera irregular a Espanya.
Només el 4% de les persones que demanen asil tenen una resolució favorable
Durant el debat, la Dilara va explicar com la CEAR, un cop denegada la sol·licitud d’asil de les persones, es topa amb la Llei d’Estrangeria. “En un període de temps molt curt aquestes persones passen de formar part d’un programa, a quedar en una situació administrativa irregular. En termes reals les persones perden tots els seus drets com a ciutadans, accés a serveis, si estaven fent itineraris d’inserció els han de deixar, i encara més macabre, si aquestes persones tenien un permís de feina, se’ls hi retira”.
Actualment, explica, la majoria de migrants que arriben a Espanya són persones que fugen de situacions de violència a països d’Amèrica Llatina i que arriba amb tota la família. “Estem parlant no de persones que venen soles sinó de famílies amb infants que es troben totalment desprotegides a les que, durant el procés de demanda d’asil, els demanen proves molt concretes, si has hagut de fugir d’una situació complicada potser no has tingut temps de recopilar-les”.
#RegularizaciónYA
Durant l’estat d’alarma, moltes persones abocades al mercat informal van veure aturats de cop els seus ingressos sense la possibilitat de comptar amb cap ajuda que no fos de les entitats socials. En Domingo Morales Cabale, membre de la Plataforma Fruita amb Justícia Social, també va exposar la situació de molts temporers i les condicions extremes que han patit aquest estiu en molts indrets de l’estat, especialment a Lleida, la seva ciutat. “S’ha de regularitzar a la gent, històricament s’ha fet diverses vegades a Espanya, el problema és la falta de voluntat política, la regularització no es veu des d’un punt humanitari sinó des d’altres perspectives”, va afirmar.
En aquest sentit, tots dos ponents van apuntar a la necessitat de visibilitzar aquest debat als mitjans de comunicació i fer-lo present a l’agenda política per poder arribar a assolir l’objectiu d’una regularització massiva, ja que creuen que només les entitats que treballen pels Drets socials en parlen i creen espais de debat i de propostes.
D’altra banda, creuen que les persones que provenen del sud global troben més obstacles per regularitzar la seva situació que persones que tenen una condició d’estatus social. “Moltes polítiques s’enfoquen a obstaculitzar que persones amb determinades condicions socioeconòmiques no puguin arribar a Europa”, va explicar la Dilara.
Mirant cap al futur, tots dos ponents veuen factible la regularització. “El més important és que hi ha gent que està treballant en el tema, però la pressió social crec que hauria de ser més forta, acabar amb la invisibilització de les persones sense papers és el primer pas per conscienciar i arribar a assolir aquest objectiu”, va afirmar en Domingo. “Cal acabar amb la percepció que si es regularitzen les persones es provoca un efecte crida perquè no podem treballar amb suposicions del que pot passar, cal treballar amb la vida i les condicions de les persones que ja són aquí i que demanen ser regularitzades“, va concloure la Dilara.
pots recuperar el debat clicant al següent enllaç: https://youtu.be/QaDFvqkttqA
