“Donde vivo no se ve la luna, pero en mi casa de verdad se ve la luna entera, las estrellas y todos los planetas. Los miramos con mi abuela y hacen fffiiiuuuuu”, diu en Juan de 8 anys.
“Los fríjoles de aquí no saben cómo los de mi pueblo, nada tiene el mismo sabor”, ens comparteix la Indira, de 42 anys.
Amb la migració descobrim que els nostres records més íntims s’amaguen en la subtilesa de les sensacions, en l’empremta que deixen les experiències compartides en família, en parella, amb amics, en soledat. En un entorn (ciutat, poble, barri…) on hi ha la petjada de les diferents etapes vitals que hem viscut.
El fet migratori està present des de l’existència de la humanitat, tot i que els motius per marxar de casa han anat canviant al llarg dels segles. Les causes per traslladar-nos a un altre indret són diverses, i responen a fenòmens econòmics, polítics, sanitaris, bèl·lics o més recentment motivats pels desastres naturals que deriven del canvi climàtic.
Pel que fa a les persones migrades que acompanyem des de Càritas, observem que hi ha tensions i dificultats inherents en el fet migratori, que poden acabar configurant una situació de risc per la salut mental, i que tenen un impacte directe en el dol migratori. Les persones que arriben a casa nostra poden ser especialment vulnerables, sigui perquè tenen greus problemes de salut, una edat avançada o dificultats de mobilitat. D’altra banda, moltes d’elles viuen en condicions habitacionals i laborals precàries, que poden repercutir en la salut mental. Viure en una habitació de relloguer de menys de 10 m2, no arribar a final de més o no fer tres àpats al dia pot comportar una angoixa generalitzada, que acabi derivant en un problema de salut mental.
D’altra banda, les famílies nouvingudes continuen patint pels familiars que resideixen al seu país d’origen, i que es troben en una situació igual o pitjor. Aquestes dificultats poden ser problemes de salut greus, persecució política, patir delinqüència organitzada, o estar amenaçat de mort, entre d’altres.
En aquest sentit, el dol migratori és un procés intra i inter-psíquic que modifica les emocions, sentiments i constructes mentals que esdevenen de la pèrdua de proximitat amb l’entorn de referència (geogràfic, cultural, humà, familiar…). Aquest procés queda congelat quan el nombre i intensitat dels estressos supera els recursos adaptatius de les persones i la possibilitat de rebre ajut, aleshores diem que el dol es cronifica.
Tal com assenyala el psiquiatre Joseba Achotegui, “el dol migratori és transgeneracional: l’afectació no s’esgota en la persona immigrant, sinó que continua en els seus fills/es, i pot continuar present en les següents generacions si no arriben a ser ciutadans/es de ple dret”.
Per tot això, és imprescindible desplegar més i millors mesures d’abast social, psicològic i educatiu, per acompanyar aquestes persones i esdevenir una societat realment acollidora. Hem de ser conscients que ningú migra, ningú deixa casa seva i als seus, si no és per garantir la Vida.
Col·labora en la campanya ‘Una vida tres vegades pitjor‘.
