• Mons. Omella, arquebisbe electe de Barcelona, dirigeix unes paraules de benvinguda i acolliment als feligresos de l’arxidiòcesi: 

Carta al Poble de Déu que pelegrina a Barcelona
6 de novembre de 2015

A vosaltres, comunitat cristiana de l’Arxidiòcesi de Barcelona, gràcia i pau de part de Déu, Pare de misericòrdia, de Jesucrist, Salvador del món, i de l’Esperit que ens anima i enforteix en totes les nostres lluites i empreses.

El Papa Francesc m’ha comunicat, a través del seu representant a Espanya, el Sr. Nunci, Mons. Renzo Fratini, el seu desig que sigui el successor de l’Arquebisbe de Barcelona, el Sr. Cardenal Dr. Lluís Martínez Sistach. I en el dia d’avui s’ha fet públic aquest nomenament.

Us confesso que a l’assabentar-me d’aquesta notícia em va entrar una vertadera esgarrifança quan vaig sentir la gran responsabilitat que queia sobre la meva persona i vaig veure amb molta claredat la gran desproporció entre la meva petitesa i la grandesa d’aquesta Arxidiòcesi, rica per les grans obres realitzades al llarg de la seva història, per la gran santedat en molts dels seus membres, per les moltes persones que han realitzat una important tasca evangelitzadora i pels grans pastors que han conduit aquesta Església que ja forma part de la meva vida i entra de ple en el meu cor de creient i pastor.

Encara avui em pregunto: “¿Per què s’han fixat en mi?” I he recordat el que em digué la meva mare, amb tota la naturalitat i franquesa aragonesa, quan li vaig comunicar que el Papa m’havia anomenat Bisbe Auxiliar de Saragossa: “¿No n’hi havia cap altre millor que tu?”.

Sé que el Senyor, a través de les mediacions humanes, elegeix el qui vol, no sempre el millor, però li dóna la seva força per a dur a terme la missió confiada. Amb aquesta seguretat i confiança accepto aquesta missió que l’Església em confia sense pretendre altra cosa que estimar Déu amb totes les meves forces i servir-vos a vosaltres, estimats diocesans, amb total entrega i generositat.

La primera cosa que tractaré de fer és conèixer-vos, apropar-me a tots vosaltres per tal de poder fer meus els vostres goigs i els vostres sofriments, els vostres projectes i desitjos.

Tot i que vaig néixer en un poble a prop de Catalunya i de llengua materna catalana, Cretas (Teruel) a la comarca del Matarraña, aleshores Diòcesi de Tortosa, la meva vida de sacerdot i de bisbe ha transcorregut tota ella a l’Aragó i La Rioja. Per això hauré de dedicar un temps a endinsar-me en la vostra història i en els vostres projectes i inquietuds.

No vinc a imposar res, vinc a oferir-vos la meva amistat i a obrir-vos el meu cor, a compartir allò que ha configurat la meva vida de creient i de pastor de l’Església. Vinc a cridar a la porta del vostre cor per a descobrir les meravelles que Déu ha realitzat i segueix realitzant en les vostres vides de creients i de persones obertes i inserides en aquesta societat globalitzada que camina en el Tercer Mil·leni.

Saludo amb gran afecte al Sr. Cardenal, Mons. Lluís Martínez Sistach, qui amb entrega generosa ha guiat aquesta Església que enfonsa les seves arrels en aquests testimonis de la fe que estan sempre presents en els nostres cors, els sants i beats d’aquesta Arxidiòcesi, com també, des d’ara poso sota la protecció de la Verge Maria, Mare del Senyor, el ministeri que se’m confia.

Saludo també al Bisbe Auxiliar, Mons. Sebastià Taltavull, provinent de l’Illa de Menorca, que ha sabut integrar-se plenament en aquesta Església local de Barcelona.

La meva mirada es dirigeix també als sacerdots i diaques, directes col·laboradors dels bisbes. Vull ser per a tots vosaltres un pare i un germà. Sé que no sóc perfecte, conec les meves limitacions i pobreses, per això us demano ja des d’ara una gran comprensió i que em doneu la vostra ajuda per a poder exercir bé la missió que el Senyor em confia. Em commou veure-us totalment entregats al servei del poble de Déu, dels més pobres i necessitats, tractant de ser transparències del cor misericordiós de Déu. Gràcies per la vostra entrega. Seguiu així i compteu amb el meu suport.

La Vida Consagrada està també a prop del meu cor de pastor. Espero molt de vosaltres. ¿Què seria de l’Església sense els consagrats? Sigueu fidels al vostre carisma i viviu en el cor de l’Església molt units als pastors i al poble sant de Déu. No oblideu que l’Església és “misteri de comunió en tensió missionera”.

A vosaltres, Poble de Déu, homes i dones d’aquesta Església que peregrina a Barcelona, a vosaltres que us heu deixat seduir per la Persona de Jesús de Natzaret, el Fill de Déu, que us manteniu fidels al seu amor, a tots vosaltres, us envio la meva més afectuosa salutació. I us dic: no tingueu por de viure la fe enmig d’aquest món complex que ens toca viure. El Senyor és amb nosaltres, camina amb nosaltres i ens sosté en les nostres lluites de cada dia. Tal com demana el papa Francesc als bisbes, vull caminar davant vostre com a pastor que guia la comunitat; enmig vostre com un germà que comparteix els goigs i els sofriments de tots els seus companys de camí; i darrere vostre recollint els qui es cansen, als més pobres i necessitats, als qui s’ha de posar a la pròpia cavalcadura com ho va fer el bon samarità amb el que trobà a la vora del camí.

I saludo també a les Autoritats amb respecte i admiració. Us heu compromès en una bella tasca, no sempre fàcil, com és el servei al bé comú, a treballar per al bé de tots, especialment dels més pobres i necessitats. Per això us dic que us admiro per aquesta missió que heu assumit. Compteu amb mi per aquest servei en bé dels més pobres i necessitats. Sabeu que us acompanyo amb el meu afecte i pregària.

Finalment una salutació cordial a tots els barcelonins de qualsevol creença i convicció, dels qui em sento proper i conciutadà, com a testimoni d’una Església, rostre de la misericòrdia de Déu, que estima a tots, se sent solidària de les millors intencions, i a tots allarga la seva mà amiga.

La gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb tots vosaltres.

Juan José Omella Omella
Administrador Diocesà de Calahorra i La Calzada-Logroño,
Arquebisbe Electe de Barcelona