L’entitat ha celebrat una jornada en què s’ha debatut sobre l’eficàcia de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i l’Ingrés Mínim Vital (IMV), posant de manifest la importància que ambdues prestacions arribin a les persones en situació de vulnerabilitat que ho necessiten.
Un centenar de persones han assistit a la jornada de presentació de l’informe “Una ajuda que no arriba”, de l’Observatori de la realitat social de Càritas Diocesana de Barcelona. L’acte, que s’ha celebrat al Palau Macaya de Barcelona, ha estat una oportunitat per parlar i debatre sobre la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i l’Ingrés Mínim Vital (IMV), dues prestacions socials vigents que tenen la funció d’assegurar els mínims d’una vida digna a persones i famílies que es troben en situació de pobresa.
Durant la jornada ha participat Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. En la seva intervenció, ha celebrat que entitats socials com Càritas s’impliquin en l’estudi i millora de l’accés a prestacions. Campuzano ha confiat en el fet que aquest any s’aprovi la modificació de la RGC al Parlament de Catalunya, amb l’objectiu de millorar-ne l’eficàcia, fer-la compatible amb la feina o amb les ajudes a l’habitatge, entre d’altres. “Constatem que l’habitatge és el principal problema social que té aquest país. L’alt preu del lloguer provoca que bona part de la quantia de les prestacions vagin destinades a pagar l’habitatge. És necessari que millorem aquesta situació”, ha explicat.
Campuzano també ha exposat que s’està treballant per facilitar els tràmits a la ciutadania, establint un llenguatge més planer perquè l’usuari pugui tramitar les prestacions. Amb relació a l’Ingrés Mínim Vital (IMV), Campuzano ha explicat que s’està treballant per tancar un conveni de gestió amb el Govern d’Espanya, confiant que es pugui acabar de concretar en les setmanes vinents. Finalment, i en consonància amb les demandes de Càritas, el conseller ha fet èmfasi en la importància d’una prestació universal a la criança, indicant que ja s’ha traslladat aquesta demanda al Govern central.
Per part de Càritas Barcelona, el director de l’entitat, Eduard Sala, ha celebrat que les negociacions pel traspàs de la gestió de l’IMV a la Generalitat de Catalunya estiguin encarrilades, però ha demanat una major celeritat a l’hora de fer efectiu aquest traspàs. A més, ha demanat que la modificació de llei de l’RGC, ara en procés parlamentari, millori la situació de les persones més vulnerables. “Les persones en situació de pobresa han de menjar o pagar l’habitatge avui, no poden esperar a demà”, ha exposat el director de Càritas Barcelona.
Durant la jornada, Càritas també ha recordat que en el cas de l’IMV només arriba al 14,5% de la població catalana que podria rebre-la, i que en el cas de l’RGC, tot i que la cobertura sigui major, només arriba al 43,6%. També han advertit que només un 8,2% de les famílies ateses per les deu Càritas amb seu a Catalunya perceben la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV).
Miriam Feu, responsable de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona, ha posat de manifest que la quantia de les prestacions és totalment insuficient, ja que l’RGC, per exemple, només cobreix una tercera part del que necessita una família de dos adults i dos o més infants a Barcelona per viure dignament. “És imprescindible que qualsevol millora vagi acompanyada d’una política que garanteixi l’accés i el manteniment d’un habitatge digne”, ha dit. També ha demanat que aquestes prestacions siguin compatibles amb totes les rendes del treball, implementant l’incentiu al treball i el mecanisme d’incorporació automàtica, que permeti reactivar la prestació quan es perd la feina.
Finalment, Guillermo Oteros, coautor de l’estudi “Una ajuda que no arriba” ha alertat de la situació de major desprotecció de les famílies amb infants i adolescents, i de la necessitat urgent d’implementar la prestació universal per criança com a element que faciliti l’exercici de la parentalitat i garanteixi la igualtat d’oportunitats de tots els infants. “Estem parlant de l’exercici de drets bàsics de totes les persones. Cal que ens obliguem, tant des de les administracions com des del conjunt de la societat, a garantir-los”.
