La Dolores té 80 anys i en fa més de quinze que viu en un pis compartit del Paral·lel de Càritas Diocesana de Barcelona. Conviu amb la Fàtima, la Conxita i en Miguel i ens ha obert les portes de casa seva perquè coneguem la seva història
La vida de la Dolores no ha estat senzilla. És originària de Puertollano, un poble de la província de Ciudad Real. A set anys va perdre tota la família, i l’administració va determinar que hauria de viure en un orfenat. Durant la seva joventut va anar tirant com va poder, i a 45 anys va venir a Barcelona a la recerca d’un futur millor.
Des que va arribar a Barcelona, la Dolores ha treballat en moltes feines, però sempre sense cotitzar. “La neteja ara és més senzilla, però abans t’havies d’agenollar per fregar el terra. Fer aquesta feina durant molt de temps afecta la salut”, afirma la Dolores. El cert és que la feina li ha passat factura, i va ser un factor decisiu pel qual es va veure obligada a deixar de treballar. Al cap dels anys, la companya de pis amb la que vivia va morir i llavors van rescindir-li el contracte de lloguer d’on vivia. “Em demanaven molts diners pel lloguer i jo sola no podia fer-hi front, per això vaig recórrer a Càritas”, explica la Dolores.
Compartint pis als vuitanta anys
Des de llavors, la Dolores viu en aquest pis del Paral·lel i malgrat que preferiria viure sola, la relació amb la resta de companys és bona. “En Miguel té 89 anys i li dono un cop de mà en tot allò que puc. Li agrada molt tot allò que cuino, i menja com una llima”, afirma somrient la Dolores. Preguntada pel seu dia a dia, confessa que l’únic capritx que té és sortir de tant en tant a esmorzar un biquini i un cafè. “Compto amb uns 540€ mensuals, i amb aquests diners faig malabars per sobreviure”, diu. Molts dies està sola, i li agradaria gaudir de més estones amb companyia. “Les persones no les has de voler per interès, això no és amistat”, indica.
Agraeix de tot cor el servei de Càritas, ja que li aporta tranquil·litat. “He patit molt al llarg de la vida, i ara estic en un moment que necessito seguretat i pau”, exposa. Abans d’acomiadar-nos, dóna un consell al jovent: que siguin sincers i que es diverteixin.
