Sempre es parla de l’ajuda que Càritas ofereix a les persones ateses però aquest col·lectiu també ens ha donat moltes lliçons als professionals de l’entitat
Quan donem també rebem a canvi. Això ens passa, sovint, amb les persones que atenem: les veiem regularment, parlem amb elles, compartim experiències… Així, s’acaba establint una relació de proximitat, d’igualtat en què a vegades es dóna i altres es rep. Reflexionem, amb els professionals de l’entitat, sobre què els hi aporten, a ells i a la societat en general, les persones grans que atenen:
- Són mestres de paciència i acceptació davant la injustícia de no poder comptar amb una família que els estimi i acompanyi en aquesta darrera etapa. També en l’estimació, la generositat i la il·lusió per cuidar i ajudar els seus en tot allò que puguin. I, per suposat, són mestres en transmetre la cultura popular i la història passada.
- Són experts en humilitat, serenitat, valentia, lluita i coratge: davant la malaltia, les incapacitats; davant la dificultat d’haver de sobreviure amb mínims; davant la soledat i altres adversitats.
- Han assumit un passat, viuen un present i relativitzen el futur. Són capaços de justificar l’injustificable.
- Ens desperten sentiments de dolor, de por, davant el procés d’envelliment. Ens fan prendre consciència sobre la finitud de la vida i, per tant, impuls per viure el present amb realisme i coherència amb allò que sentim. Però també ens fan plantejar-nos de quina manera la societat ha d’integrar i tractar la gent gran.
- Donen vida als anys: aporten sentit de l’humor i alegria, tolerància i tendresa, energia, comprensió i acceptació davant noves maneres de viure…
