Gairebé el 90% de les llars ateses per Càritas han passat algun tipus de dificultat econòmica durant l’Estat d’alarma. Els impactes de les mesures per frenar la pandèmia han estat força evidents per a les persones que atén Càritas Diocesana de Barcelona. El tancament de l’economia ha provocat que moltes d’elles perdin la seva feina i vegin com els seus mitjans de vida, ja de per sí precaris, es trenquin d’un dia per l’altre.
L’enquesta realitzada per Càritas entre les llars ateses per l’entitat mostren un increment de la taxa d’atur de 26 punts entre febrer i maig de 2020 (del 40,6% al 66,9%). Les situacions d’atur s’han multiplicat entre aquelles persones que ja tenien unes condicions laborals precàries, i que per això estaven sent acompanyades per Càritas. Però no totes ho han fet d’igual manera.
L’impacte en l’economia informal ha estat molt més gran, especialment en sectors com la venda ambulant, la recollida de residus i els serveis domèstics i de cures. Ocupacions que, sovint, són realitzades per persones en situació irregular administrativa, que no tenen altra opció per treballar que el mercat informal i que, amb la paralització de l’economia, han vist tancar-se l’única font d’ingressos de la llar.
La pèrdua de llocs de treball ha comportat un increment de les llars sense ingressos de més 16,9 punts percentuals a Càritas. Les llars que ateníem i que no tenien cap ingrés al mes de febrer representaven el 8,2%, però al maig, al bell mig de l’Estat d’alarma per la COVID-19, aquestes van passar a representar el 25,1%.
La situació també ha canviat per aquelles llars que han pogut mantenir alguna font d’ingressos. I és que ara la font principal no són les ocupacions, sinó que un 66% de les llars ateses han passat a cobrar prestacions d’atur, mentre que només el 4,4% ho ha fet amb prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), en el que constitueix com un gran exemple de com les polítiques de prestacions socials no han sabut ser l’eina d’aturada del cop social de les persones més vulnerables.
Com a conseqüència de tot això, la pobresa severa entre les llars que atén Càritas s’ha disparat. Amb la referència del llindar de la pobresa severa per a Catalunya, s’ha passat d’un 47,5% al febrer de 2020, a un 67,4% al maig.
La desocupació i la caiguda dels ingressos han provocat que gairebé la meitat de les llars ateses no puguin fer front als subministraments o l’habitatge o que hagin d’haver reduït la seva despesa en alimentació. Gairebé un quart d’elles van deixar de comprar medicaments necessaris, i més del 60% van haver de demanar ajuda a diferents entitats.
Els governs català i espanyol van aprovar una sèrie de mesures enfocades a ajudar les persones que patien les conseqüències de l’economia. Però aquestes mesures es van focalitzar en atendre situacions noves, van ser molt acurades a casuístiques ocasionades per la COVID-19, sense tenir en consideració que hi havia llars que ja patien unes condicions d’exclusió social prèvies i que, amb la pandèmia, han patit encara més impactes.
És per això que Càritas demana a les Administracions un canvi en la seva forma d’abordar aquestes conseqüències, per facilitar que, igual que l’Estat d’alarma ha tingut una fi, l’alarma de les vides de les persones en situació d’exclusió s’acabi.
De cara a enfortir la RGC, i especialment pensant en la seva integració amb l’Ingrés Mínim Vital (IMV) aprovat per l’Estat espanyol, Càritas demana incrementar-ne la cobertura reconeixent el dret a la RGC a les persones en situació administrativa irregular, a les persones en situació de sense llar que no estiguin vivint en centres i a persones joves d’entre 18 i 23 anys. També cal fer la RGC compatible amb les rendes del treball, ja que la millor manera d’aconseguir que les persones en situació d’exclusió social s’incorporin al mercat laboral és donar-les seguretat i permetre que compatibilitzen ingressos precaris pel treball i la xarxa de suport que suposa la RGC.
Càritas també demana establir programes de treball decent garantit per part de les administracions autonòmica i municipals. Les necessitats socials que tindrem després del confinament es multiplicaran, així com les necessitat d’ocupació per part de les persones en situació d’exclusió social. Caldrà establir programes, conjuntament amb el Tercer Sector social, que garanteixin a tothom que vulgui una feina digna.
De la mateixa manera, Càritas demana focalitzar les polítiques d’ocupació en els col·lectius més vulnerables, facilitant el trànsit de les persones en situació d’exclusió social dins el mercat laboral i acompanyant-les a elles i a les empreses per garantir una relació laboral digna i humana. També cal que aquestes polítiques laborals ajudin a les persones en situació administrativa irregular a realitzar processos de regularització que, d’altra manera, tenen molt difícil realitzar mitjançant el mercat privat. Projectes que, a l’igual que els programes de treball garantit, caldrà realitzar conjuntament entre les Administracions i les entitats socials, com el projecte Labora.
La crisi de la COVID-19 està sent excepcional, en tant en quant mai ens havíem enfrontat a res de semblant com a societat. Per això Càritas considera que cal fer un esforç, també excepcional, des de les polítiques públiques per tal de no deixar ningú enrere. Hem d’aprendre dels errors de l’anterior crisi i afrontar aquesta nova garantint drets, facilitant la sortida de situacions d’exclusió social i elaborant projectes inclusius que ens permetin, aquest cop sí, sortir-nos en junts i juntes.
Descarrega l’Informe ‘(Primer) impacte de la crisi de la COVID-19 en les famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona’
Consulta’l al web https://caritas.barcelona/observatori/especial-covid-19/
