La situació irregular dels migrants i les dures condicions legals a què s’enfronten retarden la seva inclusió social. Impedeix, a més, que la gent gran i sola compti amb les cures necessàries
La Pepita fa 20 anys que es vídua, viu sola i li agrada. Viu en el seu pis des que es va casar, als 22 anys, i hi és feliç. No ha tingut fills, però té una pila de nebots que l’adoren i ella a ells. Ja fa temps que els nebots estan preocupats perquè consideren que, als seus 89 anys, no hauria de viure sola. Li han ofert d’anar a viure amb ells, però no ho vol de cap manera, i quan li ofereixen de buscar-li una cuidadora, arrufa el nas.
L’altra dia, a la nit, va caure i no es va poder aixecar fins l’endemà, quan va passar a veure-la un nebot. Estava claríssim, calia trobar-li una persona, al menys des de l’hora de sopar fins l’endemà al matí, i la resta del dia ja s’organitzarien entre tota la família.
Finalment la Pepita ha acceptat una cuidadora. Avui, diverses noies interessades per la feina l’han anat a veure. Totes són estrangeres i no n’hi ha cap que tingui autorització de residència i treball a Espanya. És molt difícil trobar una persona que estigui disposada a deixar casa seva per anar a dormir en una altra casa, amb la qual cosa la majoria de vegades qui fa aquestes feines són persones en situació administrativa irregular.
De lleis i temps
Després de totes les entrevistes, la Pepita ha dit que creu que s’avindria amb una de les noies que ha conegut, la Jasmin. Així que un dels nebots ha contactat ràpidament amb una assessoria jurídica d’estrangeria per a què els indiquin com aconseguir l’autorització de treball d’aquesta noia i així pugui treballar legalment al nostre país.
El nebot de la Pepita encara no s’ho creu, li han dit que per a què la Jasmin pugui treballar s’ha d’esperar una any i mig ! I que compte, que si l’agafen a treballar de manera irregular, la Jasmin els pot denunciar per obtenir la seva autorització de residència i treball.
La Jasmin fa un any i mig que viu a Espanya. Per a poder-se regularitzar necessita demostrar que porta més de 3 anys al nostre país, que s’ha esforçat per arrelar-s’hi i que té un contracte de treball d’un any amb un sou superior al mínim interprofessional. Ara bé, quan porti 2 anys, si pot demostrar que ha treballat més de 6 mesos en l’economia informal perquè ha denunciat els seus ocupadors, també podria obtenir la seva autorització de residència i treball.
És evident que en saber això els nebots de la Pepita s’han tirat enrere i la Jasmin s’ha quedat sense la possibilitat de treballar legalment, amb contracte i cotitzant a la Seguretat Social. Ella ha aconseguit el més difícil: un contracte de treball d’un any amb un sou digne, però això no és suficient, ha d’estar 3 anys en la clandestinitat per a tenir-hi dret.
