Un centenar de persones es concentren a la Plaça de la Catedral per demanar sous dignes, menys temporalitat i més estabilitat laboral
Amb motiu del Dia Mundial del Treball Decent, diverses entitats d’Església s’han concentrat aquest matí a la Plaça de la Catedral per exigir no qualsevol treball, sinó un treball decent. La concentració, que ha aplegat unes 100 persones, ha volgut ser una esmena a la totalitat al discurs oficial dels governants en matèria laboral. Afirmem que l’Església té molt a dir en el món del treball, i per aquest motiu ho hem volgut fer palès per mitjà d’aquest acte simbòlic. Observem amb preocupació com, malgrat tenir un decreixement sostingut de l’atur, hi ha moltes persones vulnerables que encara es troben immerses en la precarietat laboral. Afirmem que treballar no significa sortir de la pobresa, ja que en 2016 un 12% (382.500 persones) de les persones que treballaven a Catalunya no arribaven a final de mes. Aquesta xifra s’ha vist incrementada en 0,8% (39.000 persones més) en relació al 2015 i un 3,4% en relació al 2008.
D’altra banda, la precarietat també s’ha vist agreujada per l’augment de les persones assalariades amb contractes a temps parcial. Si durant l’any 2015 aquesta xifra se situava en 427.100 persones, observem que durant l’any 2016 es va incrementar en 23.600, arribant a situar-se en 450.700 persones. Segons el darrer informe trimestral del Banc d’Espanya (2017) les persones que treballen a temps parcial de forma involuntària han anat creixent des de l’inici de la crisi. En 10 anys (del 2006 al 2016), l’ocupació a temps parcial no desitjat ha augmentat un 30%, arribant a un 60% les persones que treballen a temps parcial malgrat que voldrien tenir una jornada laboral a temps complet.
Les dades de la Plataforma Església pel treball decent confirmen aquesta tendència, ja que en el cas de Càritas Diocesana de Barcelona només treballen el 16% de les persones ateses en edat laboral. Si bé aquestes persones tenen una feina, totes elles treballen en precari, i això suposa que necessiten ajuda d’entitats socials com Càritas per poder tirar endavant. Afirmem que la precarietat laboral és una realitat dura i quotidiana, que es va cronificant i que moltes persones vulnerables experimenten en el seu dia a dia. L’abusiva temporalitat en les feines, el treball a temps parcial involuntari, els sous insuficients, la persistent bretxa salarial entre homes i dones, l’existència dels falsos autònoms forçats, la minsa cobertura o inexistent en la situació d’atur i de jubilació, la pèrdua de drets laborals afegides a l’elevada taxa d’atur i l’atur de llarga durada, fan que la precarietat i la inseguretat siguin elements comuns i generals en molts treballadors i treballadores.
En aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent fem una crida a fer de l’aspiració al treball decent un objectiu comú, una lluita esperançada i una acció col·lectiva permanent. Convidem a tots els treballadors i treballadores, a les organitzacions empresarials, a les diferents administracions i a la societat en general, a treballar plegats per a construir una cultura del treball decent. El que està en joc no és una mera qüestió econòmica sinó la possibilitat d’una vida d’acord amb la dignitat de totes les persones i d’una convivència fraterna.La Plataforma Església pel treball decent posem sobre la taula una sèrie de mesures encaminada a lluitar contra la precarietat i defensar el treball decent. De manera concreta, proposem:
- Lluitar contra el treball no declarat, l’economia informal, el frau fiscal i els paradisos fiscals.
- Establir una sòlida base jurídica de drets laborals, implicar els interlocutors socials i els comitès d’empresa en el lloc de treball i reforçar la inspecció laboral i la jurisdicció social.
- Apostar per la creació d’ocupació de qualitat, garantir els drets a la feina, la protecció social i el diàleg social així com la igualtat.
- Fixar salaris i ingressos dignes i suficients.
- Garantir la igualtat de remuneració entre homes i dones mitjançant una resposta global dirigida a reduir el treball precari i una cobertura adequada de seguretat social.
- Incrementar la inversió pública i privada que connecti els mercats financers amb els mercats productius.
- Acompanyar les persones en situacions on l’absència del treball decent provoca inestabilitat, sofriment i manca d’horitzons vitals, propiciant respostes individuals i col·lectives que il·luminin camins d’esperança.
