Des de 1983, Càritas posa el focus en les dones monoparentals o famílies amb fills que no tenen una llar creant els centres d’acollida familiar
Corria l’any 1983. Els centres de serveis socials feia uns anys que ja caminaven i, des de Càritas, no es volia duplicar la seva tasca social. És llavors quan l’entitat posa el focus en un nou col·lectiu que està patint amb més força situacions de pobresa: els infants i les seves famílies.
I ho fa amb les cases d’acollida, residències que proporcionen entorns segurs i estables on poder acompanyar els processos de recuperació de sectors vulnerables. Des de llavors, la realitat canviant ha fet que hagin tingut diverses tipologies de persones ateses responent a les urgències de cada moment històric.
Dos pisos dedicats a famílies
El gener de 1983 s’obre un centre a Poble Nou amb la signatura d’un nou conveni amb la parròquia del Sagrat Cor. Aquest centre ja s’havia destinat prèviament (1976) a una “Residència de transeünts i estrangers” però la manca de condicions adequades de l’espai van obligar-ne el seu tancament. Amb la reobertura, s’esmenta l’objectiu d’instal·lar “una residència per famílies en procés de reinserció social”.
Aquest plantejament coincidia amb la reflexió del nou programa d’Infància i Família, que des del primer moment va plantejar que l’atenció als infants havia d’abordar-se de forma integral relacionada amb les seves famílies. La manera més eficient d’ajudar-los era ajudar tot el seu entorn. D’aquesta manera el centre de Poble Nou va entrar en aquest circuit de residències d’emergència temporal i es fixava la concepció de cases d’acollida familiar.
En aquesta línia, l’any 1984 es va obrir una nova casa amb el mateix objectiu al carrer Pujades del mateix barri i el 1987 es substituiria la de Poble Nou per una al carrer Sotstinent Navarro, al barri Gòtic.
Dades per avançar
La memòria de les dues cases del curs 85-86 esmentava que de 19 famílies acollides “18 han estat mares soles amb nens”. Aquestes dades van ser definitòries per arribar a les actuals cases d’acollida (és a dir, centres dedicats a dones que han patit violència de gènere).
Tots els anàlisis i informes dels anys 80 constataven una realitat que desgraciadament encara perdura: la problemàtica familiar la pateixen principalment dones solteres o provinents de matrimonis fracassats, destacant-se com a principal detonant les agressions físiques i amenaces cap a elles i els seus fills.
Aquesta xacra de la violència masclista ha fet que les cases d’acollida hagin estat des de fa dècades espais necessaris perquè dones soles o amb infants en situació d’exclusió social puguin recuperar-se de situacions de violència en un entorn de protecció i acompanyament professional que permeti superar-ho.
Fes un donatiu perquè puguem seguir treballant per apoderar les dones.
