És el secret més ben guardat del món, però els més grans de la casa sabem que els Reis de l’Orient som nosaltres, els pares i mares. Som els que coneixem millor als nostres fills, i sabem allò que desitgen, encara que no ho hagin escrit a les seves cartes. Els pares i les mares pensem en el que necessiten, en allò que els pot fer servei, però també en el que ens podem permetre.
Torna a ser Nadal, també a l’Espai Polivalent Roquetes de Càritas, situat a la Parròquia de Santa Maria Magdalena. És un Nadal diferent, marcat per la COVID-19 i la crisi social que se’n deriva. Aquest ha estat un any difícil per a tothom, però especialment per les famílies més vulnerables que acollim i acompanyem des d’aquest projecte.
Des de l’Espai Polivalent Roquetes constatem la fragilitat de moltes de les famílies que venen a la Parròquia. Com qui va a casa buscant un recer, un espai d’acollida, cares amigues, una infusió calenta o una conversa tranquil·la, l’espai ofereix un moment de calma en les difícils vides de moltes d’aquestes persones. En les trobades, les famílies ens manifesten coses com: “Tinc un desnonament a principis d’any”, “No he cobrat l’ERTO”, “Estic sol i ningú m’ajuda”, “A vegades no tinc forces per portar a la nena a l’escola” o “No puc suportar més aquesta situació”. Intentem buscar solucions amb les famílies, les acompanyem en el difícil camí de la vulnerabilitat social i econòmica.
Per això ens ha emocionat que aquest Nadal, i gràcies a una trentena de caixetes Mapfre acompanyades d’una targeta amb una quantitat econòmica, els pares i les mares hagin tingut l’oportunitat de comprar els regals de Reis dels seus menuts. Creiem que és imprescindible que els infants rebin el regal que decideixen els seus pares, i no “el que toca per la campanya de Reis”. El sistema familiar s’ordena i s’empodera quan cadascú ocupa el seu lloc, i amb accions com aquesta ho fem possible.
Abans de Nadal, vam citar a les famílies i els hi vam dir: Shhhh… és un secret! Que no surti d’aquí…: els Reis són els pares. I els pares i les mares han de poder comprar joguines, oferir un menjar especial o una muda per estrenar. Vam donar-los les caixetes Mapfre amb la targeta regal dins, i les reaccions de les famílies no es van fer esperar. Foren molt diverses, sobretot de sorpresa i agraïment:
La Carla* ens mirava amb incredulitat. La seva família està passant un moment difícil, i agafant-nos fort les mans, plorava dient: “Malgrat que estic sola, sou la meva família”. La Vicky va fer un salt de la cadira, va alçar la capseta i va començar a ballar amb la seva gràcia africana, com si donés les gràcies al Déu del Sol. L’Olga, abans d’agafar la targeta, ens va preguntar: “Per la Sara també? Ella ho necessita”. Vam assentir, i sense agafar el seu regal va córrer a buscar el mòbil per a trucar a la Sara i explicar-li la bona nova. La Paula va obrir els ulls com taronges dient: “per tant, jo ja sóc d’aquí”, llegint-ho com un gest inequívoc de pertinença a la gran família. L’Aina va venir amb la filla gran, i va córrer cap a la finestra, la va obrir, i observant el skyline de Barcelona va cridar en direcció a les Torres Mapfre: “Gràcies!”. La Gina va mirar-nos i va dir: “Aquest any comprem nosaltres els regals i no vosaltres, que bé!”. Quantes vegades el “vosaltres” ha suplantat el paper dels pares a l’hora de donar resposta a les necessitats dels seus infants?
Junts hem aconseguit que, malgrat la pandèmia i la fragilitat, la màgia de Nadal hagi pogut arribar a les llars dels més vulnerables.
*Noms ficticis
