Aquests dies (setmanes) estan sent excepcionals, ens hem hagut d’adaptar a una situació nova. Nova per a tothom.
Als reforços educatius que fem des de Càritas Barcelona a famílies vulnerables, hem passat d’estar cara a cara amb els nens i nenes, treballant amb i per ells, a haver-ne de fer un seguiment telefònic. Parlem amb les famílies i infants sobre les tasques escolars i sobre el seu estat emocional. La majoria dels més petits de casa estan tranquils, fan els deures que els hi envia l’escola, adaptats al moment i situació que ens ha tocat viure. Però això és gràcies a la feina de molts herois oblidats aquests dies: els pares. Estan fent una feina enorme. Estan fent de professors, de dinamitzadors, de monitors d’esport, d’experts en relaxació… A més dels oficis de casa habituals dels pares: cuiners, jutges, contacontes… Ni ells sabien de què eren capaços! Passar 24 hores amb els fills, entretenir-los, entretenint-se a ells mateixos i sortint-ne vius!
Un dels casos amb el que ens hem topat és la d’una gran família vivint junts: 9 persones en total, de les quals 4 són infants i un és un nadó. La qüestió és que els adults notaven que els més petits estaven exaltats, molt moguts, els hi costava dormir i concentrar-se. Necessitaven moure’s, cridar, ballar… Necessitaven actuar com a nens. La Mar, mare de dos d’ells, va decidir que cada dia al migdia farien “la hora loca“, una dinàmica on l’única condició seria que no hi hauria condicions. Una hora per desfogar-se com ells preferissin. El primer dia de dur-la a terme tots es van sorprendre dels grans canvis beneficiosos que hi va haver!
“Els hi està funcionant súper bé, hi ha hagut algun dia no ho han pogut fer i s’han mostrat molt inquiets, fins i tot han tingut dificultats per seguir amb les rutines habituals” explica. Per això ho estem recomanant a les a la resta de famílies, i moltes d’elles ja ho han posat en marxa, notant molts canvis positius en els seus fills i filles.
La mateixa mare ens explica que “estan jugant a molts jocs conjuntament però només s’hi val jugar i aprendre”. Ho fa d’aquesta manera perquè algun d’ells és molt competitiu i només vol participar a qualsevol dinàmica si hi pot guanyar. El que els hi vol transmetre amb això és que a la vida es guanya i es perd contínuament, i l’essència de cadascú no és ni millor ni pitjor per haver guanyat o haver perdut: ha après amb cada sotrac i amb cada recompensa. L’ha fet millor persona.
En general, totes les famílies ateses han sabut gestionar molt bé la situació: cap dels 22 infants entre els Reforços d’Argentona i Vilassar de Mar ha passat cap episodi de por ni angoixa. Des del primer moment les mares i pares han explicat què està passant, el perquè del confinament, les mesures a adoptar aquests dies… Han sabut tranquil·litzar-los i animar-los.
En definitiva, estem passant una època estranya per tothom, i dura per a molts. Però el que ha quedat clar és que cadascun dels pares i mares han sabut treure el millor d’ells i dels seus fills. Han après, jugat, cuinat, ballat, rigut, han fet esport i s’han divertit. I tot això, junts. Crec que ara les famílies són més “família” que mai.
