Durant el 2022 s’han atès 48 persones, de les quals 21 dones i 27 infants
El projecte Marialar de Càritas Diocesana de Barcelona ofereix una llar per a dones i infants que han patit situacions de violència de gènere. En aquest espai inicien un procés de recuperació personal, però també s’hi treballen les habilitats socials i laborals. Marialar agrupa dos recursos residencials, prestant un servei que varia en funció de la gravetat i emergència dels casos i del temps que es considera necessari per estabilitzar la situació de cada família. “Tenir fills a càrrec fa més difícil d’acceptar que has patit violència de gènere, i encara ho és més si no tens familiars o amics que et donin suport, com ha estat el meu cas”, explica una de les residents. Aquesta dona destaca la importància de viure un espai agradable, on el tracte proper i humà és bàsic per recuperar-se. Assegura que aquestes dues coses les ha trobat a Marialar.
Com s’ha indicat, Marialar està format per dos allotjaments. Per una banda, hi ha la casa Montseny, centrada a atendre situacions d’urgència. Aquest espai permet arrancar el procés de recuperació d’aquelles famílies que han estat sotmeses a situacions de violència recent, i que necessiten una actuació immediata. L’estada a Montseny sol ser curta, però pot allargar-se fins a un període de tres mesos. En canvi, si el que es requereix és una estada de llarg recorregut, s’ofereix la casa Gavines. Aquest espai acull 12 dones amb els respectius infants, amb una capacitat total de 36 persones. En aquest cas, les famílies hi poden residir durant un any i mig.
“Gavines té una essència comunitària. Les residents s’organitzen de forma autònoma, i atorga l’estabilitat que les mares necessiten durant aquest procés de millora. Gràcies a la xarxa que creen, les mares recuperen gradualment l’autonomia i milloren les seves habilitats personals per tirar endavant i superar els obstacles”, expliquen les professionals de Càritas. La major part de les dones acollides arriben derivades del SARA (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida), que és la unitat de l’Ajuntament de Barcelona que atén a víctimes de violència de gènere. “Les treballadores de Càritas [un equip format per integradores socials, treballadores familiars i educadores] són molt professionals i m’han ajudat en molts dels tràmits que he hagut de fer arran del trencament amb la meva parella. Sempre han respectat la meva llibertat i intimitat. M’han donat suport, com si t’agafessin de la mà i de mica en mica et deixessin anar, però recolzant-me sempre”, indica una altra de les residents. A Montseny les dones tenen una habitació individual, i comparteixen espais comuns com ara el menjador. En canvi, a Gavines la dinàmica s’estructura per mòduls, en què dues unitats familiars comparteixen habitatge.
Les professionals que treballen al projecte afirmen que l’acompanyament a aquestes situacions sempre es fa des d’una perspectiva familiar. No només cap a les dones, sinó intervenint també en els infants. “Hi ha criatures que no són conscients del que ha passat, però d’altres sí que ho perceben, i és important acompanyar-les en aquesta nova etapa que els hi toca afrontar”, indiquen.
Al projecte també hi participen persones voluntàries, com és el cas de la Teresa, que va iniciar el seu voluntariat amb Càritas l’any 2013. Ella és mestre, i ofereix formació de català i castellà a les dones que resideixen als pisos. “Més enllà de l’aprenentatge de la llengua, també escolto els seus problemes i les seves preocupacions. És essencial que aprenguin llengua, però també que se sentin escoltades”, afirma.
Aquesta voluntària participa en el projecte dues vegades a la setmana, i diu que el voluntariat l’ha ajudat a ser conscient i entendre les grans desigualtats que encara hi ha a casa nostra. “Vaig acompanyar a una dona que no tenia coneixement de català o castellà. Ella volia anar a classe, però el seu marit li deia que havia d’ocupar-se de la casa i els nens. Ara està contenta de començar a entendre tot allò que li diuen, i ja sent que forma part d’aquesta societat”.
Pel que fa a la independència i autonomia de les famílies, es va incrementant gradualment, fins que arriba un punt en què ja estan preparades per ser derivades als anomenats “pisos d’autonomia”. En aquests pisos de Càritas o de la Fundació Habitatge Social, el suport dels educadors i educadores passa a ser setmanal i les dones ja acostumen a tenir feina i ingressos fixos.
Superar situacions de violència de gènere sovint resulta llarg i difícil, però gràcies a l’acompanyament del projecte Marialar el procés esdevé exitós en la majoria dels casos. Les famílies que passen pel projecte afirmen que sense aquest acompanyament, segurament no haurien pogut superar amb tanta rapidesa la seva difícil situació. “Cal continuar treballant per construir una societat més fraterna, on no s’hagin de viure situacions doloroses per a moltes famílies”, conclouen les responsables del projecte.
