El calorós juliol no ha tret als nens del Club Tennis Barcino les ganes de jugar a tennis, nedar a la piscina, anar d’excursió i gaudir de jornades felices al voltant de l’esport en un club quasi centenari. I els nens de Càritas, convidats pel club, els trobem a les pistes, jugant com qualsevol altre infant. Perquè, en definitiva, els nens sempre són nens. El club valora per sobre de tot els jocs cooperatius que fomenten la integració i els valors humans. Tots són iguals, tots són nens, i els monitors, joves i amb empenta, els fan gruar faci sol, faci calor. Després els tocarà piscina, on avui es refrescaran dels 31º de calor barcelonina. Després d’un bon dinar, gaudiran d’alguna activitat més assossegada.
Ja fa uns quants anys que el Club Tennis Barcino, entitat esportiva fundada al 1928, convida gentilment a nois i noies de sectors socials desfavorits atesos per Càritas Diocesana de Barcelona. La seva integració en el campus resulta fàcil i gratificant per ambdues parts: pel club perquè compta amb recursos tan materials com educatius que reverteixen positivament en els infants. I els nens i nenes perquè tenen accés a totes aquestes activitats i poden mostrar les seves aptituds o simplement gaudir d’unes bona estona en unes bones instal·lacions.
Durant el descans de l’entrenament de tennis, preguntem als nens i nenes què és el que més els agrada i el que no del campus, i guanya per golejada que els hi agraden els monitors. Després d’unes hores amb ells és fàcil d’entendre: els monitors són joves i tenen la preparació tècnica i, alhora, predisposició personal per atendre a la infància. L’altre tema que els nens i nenes plantegen és el menjar: segurament per uns el menjar no és una necessitat, mentre que d’altres diuen “gràcies a Déu que en tenim”.
I com sempre Càritas Diocesana de Barcelona al costat dels nens i nenes que requereixen la nostra ajuda, en aquest cas gaudint de l’esport.
