El passat mes de gener vaig tenir l’oportunitat de formar part d’una immersió a l’Àfrica de l’Oest per conèixer, sobre el terreny, la realitat dels joves migrants que volen arribar a Europa a la recerca d’oportunitats. Aquest article pretén descriure l’experiència d’aquest viatge i la possibilitat d’integrar els aprenentatges en la tasca del dia a dia que duem a terme des del Projecte Joves Migrats sols de Càritas Barcelona.
Juntament amb educadors i treballadors socials de França, Itàlia, Mali i Senegal, però també amb companys de Càritas Girona i Càritas Sevilla, durant dues setmanes ens vam endinsar en aquesta missió a diferents ciutats del Senegal. L’objectiu era dotar-nos d’una visió global dels contextos socioeconòmics a l’Àfrica Occidental per permetre una millor comprensió de les realitats i problemes, tant dels joves com de les seves famílies. L’ambició no era més que tenir una idea de les raons de la migració, les condicions socials, econòmiques i polítiques dels joves, entre altres aspectes.
Senegal és una cruïlla cap a Europa i Dakar, la capital, és l’epicentre. Durant el seu viatge migratori, menors no acompanyats de diferents països de la subregió transiten allà abans de fer camí cap a Europa. La FAP (Futur Au Present) és l’organització que ens acull i organitza tota l’estada, gràcies als fons Erasmus Plus de la Unió Europea. La seva funció és la promoció i protecció dels drets dels nens i nenes, que tinguin autonomia en finalitzar l’escola, així com accés a la feina, per exemple, formant als caps de taller per prevenir l’explotació extrema, inclús maltractament físic.
Quan arribes allà són moltes les coses que impacten. No cal estar molt sensibilitzat ni ser molt intel·ligent per adonar-se dels motius pels quals volen marxar del lloc on viuen, veient la misèria que els envolta, però una altra cosa que impacta, i de la que no era del tot conscient, és de la quantitat de joves i infants que habiten la regió. Les persones menors de 20 anys suposen gairebé el 54% de la població, mentre que els majors de 65 representen solament el 4%. D’aquí podem extreure un primer indicador que, personalment, em va interpel·lar i molt, evidenciant allà mateix la manca d’oportunitats reals amb la que conviu un importantíssim segment de la població que, de retruc, representa el futur del país.
Un altre dels aspectes que esdevé conseqüència de l’anterior és la mendicitat. Oficialment, està prohibida a Senegal, però és evident als carrers de les ciutats. és difícil fer-hi front pel fenòmen anomentat Talibé, és a dir, els nens que demanen al carrer vinculats a escoles coràniques i que són la majoria que anem veient durant la immersió. Com que les famílies no poden pagar la inscripció a l’escola ni el material, els envien a aquestes escoles que són gratuïtes i es financen a través de l’almoina que els nens aconsegueixen pidolant. Amb una part del que obtenen, mengen. Alguns dormen en aquestes escoles, no tots. També n’hi ha molts que es fuguen per no haver de donar diners que els líders de les escoles els hi reclamen. Molts d’aquests infants, acaben sent potencials migrants sols.
Un darrer aspecte que destacaria de l’experiència té a veure amb els retorns voluntaris i involuntaris, que és quelcom que no veiem a Europa i que allà vam conèixer en visitar una delegació de l’OIM (Oficina Internacional de les Migracions). La majoria de retornats provenen del Magreb al no aconseguir arribar a Europa. Els emigrants retornats són una bona propaganda per a prevenir la immigració il·legal. Quan visitàvem Kolda, al sud del país (regió del Casamance), tothom coneixia algun migrant que havia retornat.
A les acaballes del viatge, vam fer una darrera immersió a Càritas Dakar, fundada el 2018 i dividida en set diocesanes. De nou, la importància del treball social en la prevenció de la migració de joves cap a Europa i molts interrogants al voltant quan les converses amb les persones que en allà esperaven ser ateses, la majoria joves. Ens interpel·laven amb afirmacions convençudes, com per exemple: “Si no és possible prosperar aquí, per què no ho puc intentar fora? Amb la meva formació, podria guanyar molt més a Europa” o “si tingués una oportunitat aquí, no pensaria en viatjar”.
