La Maria Assumpció i l’Anna són àvia i néta, i les dues són voluntàries de Càritas Diocesana de Barcelona. Amb la seva experiència, volem apropar-vos el sentit que té el voluntariat per part de dues persones que tot i pertànyer a generacions diferents, tenen com a objectiu comú el treball desinteressat en favor de les persones més vulnerables.
“El voluntariat no sempre és fàcil, però cal exercir-lo amb un somriure”
Fa més de vint anys que la Maria Assumpció és voluntària de Folre, un projecte per a persones en situació de sense llar situat al centre de Badalona. Folre neix l’any 1996 com un projecte de la Parròquia de Sant Josep de Badalona, i precisament va ser el fill de l’Assumpció i un grup d’amics els que van iniciar-lo. “Folre va començar en una petita habitació de la parròquia, i una de les primeres coses que vàrem fer era repartir entrepans a les persones que dormien al carrer”, recorda l’Assumpció.
La Maria Assumpció i l’Antonio, preparant entrepans per a les persones que vinguin a Folre durant la tarda
En aquell moment foren els fills els que van engrescar als pares ha participar com a voluntaris del projecte, però l’Assumpció creu que ara són els grans els que han d’implicar als joves en el voluntariat. Bona prova d’això és que la seva néta Anna també és voluntària de Càritas, i creiem que els seus testimonis poden ser font d’inspiració per a molts joves i grans que estan pensant a fer un voluntariat.
Tota una vida dedicada al voluntariat
L’Assumpció va començar a ser voluntària de ben joveneta. “Cada dissabte anava amb els meus pares i germans al Cottolengo, així que el voluntariat ve de família”, ens indica. Encara que ja han passat vint anys d’ençà que és voluntària de Folre, afirma que no ha fallat mai, i que la seva dedicació és la mateixa que la del primer dia.
“Cada tarda de 16h a 20h venen unes vint o trenta persones al centre. Juguem a jocs de taula, els hi preparem el berenar, el sopar i compartim una estona amb ells perquè se sentin acompanyats”, explica. De dilluns a divendres són uns quatre voluntaris a Folre, i malgrat que tots ja estan jubilats, l’Assumpció diu somrient que la feina que fan és literalment frenètica.
La Maria Assumpció, compartint una estona de joc i oci amb les persones de Folre
“El voluntariat amb les persones en situació de sense llar no sempre és fàcil, però te’ls estimes i agraeixen de tot cor la nostra tasca”, afirma. A més de la feina d’acompanyament que realitzen els voluntaris, Folre compta amb un equip de professionals que fan un seguiment social de les persones que hi assisteixen amb la finalitat d’ajudar-los a sortir de la seva difícil situació. Complementant aquesta tasca professional, l’Assumpció creu que l’acollida i l’acompanyament del voluntariat es essencial, i per aquest motiu la celebració del sopar de Nadal, el Tió o els aniversaris no poden fallar mai. “Cada cop que alguna de les persones de Folre fa anys li fem un regal d’aniversari. En la majoria de casos ploren, ja que la sensació de ser valorat com una persona amb noms i cognoms és molt especial. Sempre ens diuen que són invisibles per la gent que passa pel carrer”, exposa l’Assumpció.
El valor d’ajudar als altres
En preguntar-li sobre que considera que és el més positiu del voluntariat, l’Assumpció afirma que és poder ajudar a les persones a sortir del pou. “Aquí em veu salvar, això és el que em va dir una de les persones de Folre, i per a mi és el més gratificant”, diu emocionada. Afegeix que fa uns mesos una persona va portar-li un pastís com a mostra d’agraïment. “Em va dir que l’havien fet fix a la feina, i que el pastís era la manera de donar-me les gràcies per acompanyar-lo en aquest procés. Aquestes són les coses que donen sentit el voluntariat”.
Per totes aquelles persones que s’estiguin plantejant ser voluntàries de Càritas, l’Assumpció diu que si es té temps, tot és possible. “Jo mateixa m’estic rumiant si començar un voluntariat amb gent gran, crec que tot és proposar-s’ho i voler fer un servei en favor d’aquells que més ho necessiten.”
Sobre que àvia i néta siguin voluntàries, l’Assumpció ens diu orgullosa que és tota una experiència. “Va ser ella qui amb divuit anys va decidir fer-se voluntària. Compartim punts de vista, se que li agrada, i això és el més important”, afirma.
Acomiadant-nos de l’Assumpció li preguntem com definiria el seu voluntariat. Ho resumeix amb una paraula: felicitat.
“El més valuós que podem oferir és el nostre temps”
L’Anna Oncins a la porta de Folre i del menjador social
L’Anna és néta de la Maria Assumpció, i com ella també és voluntària de Folre. Té 21 anys i estudia 4t curs de Biomedicina a la Universitat de Barcelona. Tot i la seva joventut, l’Anna ja fa tres anys que és voluntària al menjador social de Folre, i va ser una de les primeres coses que a decidir al ser major d’edat.
“La meva experiència com a voluntària ve de lluny, ja que també sóc monitora a l’esplai Aspirantat de Sant Josep”, ens explica l’Anna. Combinar la tasca de monitora amb infants i l’atenció a les persones sense llar diu que és especial, ja que treballar amb els nens i nenes és més fàcil, però l’acompanyament a persones que dormen al carrer és imprescindible per tornar-los-hi l’esperança.
L’Anna i la Carme són voluntàries de Folre, i la Hadda (centre) és la cuinera que prepara els àpats diaris
La vida universitària de l’Anna li ocupa moltes hores, però tot i això sempre dedica el dissabte al matí per atendre a les persones que dinen al menjador social de Folre. “Garantir els àpats és una part important per ajudar a les persones que dormen al carrer – diu – però cal complementar-ho amb un acompanyament humà que voluntaris i voluntàries com jo o la meva àvia oferim cada dia”.
Compartir el voluntariat en família
L’Anna ens diu que és una gran sort compartir el voluntariat amb la seva àvia, ja que molts cops en parlen a les sobretaules familiars. “L’experiència de la meva àvia m’ha ajudat molt. El tracte amb persones amb vides tan trencades sempre és complexa, però l’ajuda i els consells de la meva àvia van ser imprescindibles als inicis del meu voluntariat”, afirma.
L’Anna Oncins a l’entrada de Folre
L’Anna creu que voluntariat vol dir crear espais per parlar i crear vincles, i que en molts casos escoltar i acompanyar a les persones pot ser més important que ajudar-los econòmicament. Al preguntar-li sobre que diria a les persones que estan pensant a ser voluntàries, l’Anna els demana que ho provin, sense por. “Al principi fa respecte, però l’ambient és molt bonic”. Afegeix que entre la gent jove no és molt comú fer voluntariat, i que en alguns casos els seus amics no ho entenen. “Cal que la gent jove s’acosti i vegi amb els seus propis ulls els projectes de Càritas, si no és complicat implicar-t’hi”, exposa. Com en el seu cas, l’Anna anima a tots aquells joves que ja són monitors en algun esplai o cau a què també puguin participar en alguna altre voluntariat. “Càritas ofereix moltes projectes on col·laborar, i crec que tot és trobar un moment i dedicar-s’hi”.
