El 14 de desembre es va presentar l’informe: Diagnosi 2015. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i polítiques d’intervenció a la Facultat de Geografia i història de la Universitat de Barcelona.
L’informe, elaborat per un equip de recerca format per Albert Sales, Joan Uribe i Inés Marco, presenta l’actualització de les dades de les persones que dormen al carrer a la ciutat de Barcelona. La recollida de dades es va realitzar a través de l’observació i de grups de discussió i entrevistes, en els quals també hi van participar persones que han viscut o encara pateixen una situació de sensellarisme.
Laia Ortiz, 2a Tinent d’Alcalde de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, va ser l’encarregada de donar la benvinguda i d’explicar quin era l’objectiu de l’acte: “Conèixer quina és la situació i la radiografia que ens trobem avui a la nostra ciutat de les persones sense llar. Així com les propostes per revertir aquelles coses que hem de canviar des de les administracions i el conjunt de les entitats que treballem el sensellarisme”.
Jesús Ruiz, representant de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona1, va presentar la Xarxa i en va explicar els seus objectius principals: acompanyar les persones sense llar en el seu procés de recuperació d’autonomia, compartir coneixement i experiències per intentar millorar l’eficàcia, coordinar les entitats per realitzar projectes conjunts i, sobretot, sensibilitzar la ciutadania envers la problemàtica del sensellarisme. Va tancar la seva exposició fent èmfasi en la importància de recordar que “darrera de cada dada que es dona a l’informe hi ha una persona, una família, una vida trencada. No són dades, són persones”.
Albert Sales, coordinador de l’Informe, va iniciar la presentació de les dades de l’Informe destacant que “tot i haver crescut molt en el nombre de places per atendre les persones sense llar, obrir nous tipus equipaments -adreçats a l’atenció a famílies, housing first- i aplicar noves metodologies, no hem estat capaços d’aconseguir que el 2015 no hi hagués ningú dormint al carrer, objectiu de la campanya “Imagina un 2015 sense ningú al carrer”, que es va engegar l’any 2010”. Malgrat no haver assolit aquest objectiu, va exposar que les dades mostren una estabilització del nombre de persones sense llar a la ciutat, tot i l’agreujament de les condicions econòmiques. I aquestes també constataven un estancament de les dades de 2011, afavorit per la creació de noves places residencials que han tingut “un efecte positiu en la contenció dels processos d’exclusió residencial”.
L’Informe també consta d’un apartat específic per tractar la problemàtica del sensellarisme femení. Inés Marco, del grup de recerca, va exposar que cada cop hi ha un percentatge més elevat de dones que pateixen problemes d’habitatge, però que aquest és un fenomen invisible. Va explicar que això es produeix perquè viuen situacions d’amuntegament i habitatge precari que estan ocultes, així com al fet que les dones recorren més als recursos per a persones sense llar perquè se senten més insegures al carrer en tenir més risc de patir agressions de tot tipus.
A les conclusions es va exposar la necessitat de repensar les polítiques que s’estan duent a terme en relació al sensellarisme. Entre les propostes que es van plantejar hi havia la necessitat de fer una tasca de pedagogia social per acabar amb la idea que el sensellarisme és una patologia i que el tenen en comú les persones sense llar és que dormen al carrer. El coordinador de l’Informe va posar l’accent en què cal canviar aquesta concepció, ja que “una persona sense llar no és la que dorm al carrer, sinó la que no té llar, pel motiu que sigui” i, a més a més, la casuística de les persones que acaben en situació de sense sostre és molt variada i s’explica per múltiples itineraris.
Altres mesures que es van proposar van ser la creació de polítiques per proveir d’habitatge les persones i després fer l’acompanyament social per resoldre altres problemes; així com tenir en compte la veu de les persones que pateixen o han patit una situació de sensellarisme perquè expliquin què necessiten.
1 La Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona va néixer fa 10 anys i està integrada per 31 entitats, entre les quals està Càritas Diocesana de Barcelona, més l’Ajuntament de Barcelona
Informe ‘Diagnosi 2015. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i polítiques d’intervenció’
