Amb motiu de la celebració de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona dels presos, ens endinsem en el projecte educatiu d’acompanyament integral a dones en situació de règim penitenciari de Càritas Diocesana de Barcelona
La Susana (nom fictici) fa nou mesos que viu a la Llar Betània, una casa d’acollida per a dones en procés de reinserció social. Abans, quan estava en un segon grau penitenciari, només es quedava uns dies però ara, amb el tercer grau, s’ha incorporat progressivament a la vida diària de la Llar i s’enfronta a la seva quotidianitat. Al llarg de la setmana, la Susana participa en les activitats que dirigeixen les voluntàries a la Llar: shiatsu, reflexologia, caminades pel barri, visites culturals i compra al supermercat; i també en totes les feines domèstiques de la casa.
A la Llar Betània, un recurs residencial i educatiu amb l’objectiu que les dones es reincorporin a la vida social, cultural i d’oci, s’evita parlar del context de la presó. Així, és com poden fer el salt a una nova oportunitat, a una nova vida. “Elles arriben aquí en blanc i negre i marxen en color”, metaforitza la Lourdes Ginesta, directora del centre.
Recórrer, acompanyades, un llarg camí
Arriben en blanc i negre perquè se senten espantades, desubicades i molt desconfiades. Amb assiduïtat, necessiten indicacions per a tot. “Quan surts estàs perduda i aquí t’ajuden i et recolzen de cara al món exterior”, confessa la Susana. Un cop entren a la Llar, a cada dona se li assigna una educadora social de referència, amb la qual tindrà tutoria un cop per setmana. És en aquest moment quan es parla dels objectius i el pla de treball de la persona, així com la planificació: “És més el diàleg i l’escoltar, perquè les temàtiques varien segons cada persona”, explica la Lourdes.
Per això, hi ha una atenció directe constant amb elles ja que durant les 24 hores conviuen amb diferents educadores socials. Dinen i sopen totes plegades i aprofiten les activitats per crear vincles i conèixer l’entorn social. “Això és com compartir pis: és una convivència diària en què s’aprenen moltes coses. Aquesta casa és un gran salt per seguir i una tasca molt important perquè t’evadeixis i gaudeixis de la vida”, recomana la Susana amb un somriure. Les altres companyes de la casa assenteixen: “És cert, és com si estiguessis a casa teva. Bueno, millor que a casa teva perquè aquí estàs acompanyada en tot moment. Òbviament hi ha normes però l’ambient és immillorable”, apunta la Lucía (nom fictici), una antiga voluntària de Càritas a la qual la vida li ha donat moltes voltes.
I és que el reglament de la Llar Betània són d’obligat compliment per a totes: respectar les companyes i educadores, portar una vida saludable, tenir una bona convivència i participar de la dinàmica de la casa per introduir-se en la vida quotidiana i en la realitat.
Afavorir la reinserció social
Fa tot just cinc anys que Càritas Diocesana de Barcelona va assumir la direcció d’aquesta casa d’acollida. Amb 12 habitacions, més de ___ dones que han deixat la presó han accedit ja a aquest recurs. Normalment, són persones en situació de desemparament –sense família ni habitatge– o amb un entorn poc favorable a la reinserció i són derivades directament pels serveis socials penitenciaris des de presons com Wad-Ras, Brians i Figueres.
Quan arriben, totes les dones disposen d’una habitació individual. Les persones que viuen de forma permanent a la llar, ja sigui en condicional o en una situació del Règim penitenciari determinat, i aquelles que estan en tercer grau, tenen una habitació assignada, aquelles que estan en una situació de segon grau –i que, per tant, només deixen la presó uns dies esporàdics al mes– van rotant. Això permet que, tot i que la Llar disposi de 12 habitacions, es pugui acollir a unes 17 o 18 persones mensuals.
Sempre pensant en Càritas
La mitjana de temps que conviuen en aquesta casa d’acollida, depenent directament de la seva situació penitenciaria, pot oscil·lar entre els 6 mesos i els 2 anys, aproximadament. Quan ja porten cert temps a la Llar i les educadores veuen que poden fer un pas endavant, aquestes dones són derivades a altres programes de Càritas com el de formació i inserció sociolaboral, el projecte Vincles, el de migració i el d’habitatge. Aquest acompanyament integral fa que sempre tinguin Càritas a la boca, com la Susana que no deixa de repetir el seu agraïment a l’entitat: “Càritas és el número 1: m’ha canviat la vida. Voldria agrair la tasca tan gran i humana que estan fent. Gràcies a Càritas vaig als llocs contenta”. Amb persones com la Susana, la Llar Betània acompleix el seu objectiu: ser una porta que, generosament, obri la vida d’aquestes dones a noves oportunitats esperançadores i plenes de canvi.
