El Servei de Mediació en Habitatge va néixer fa tres anys de la necessitat de prevenir l’exclusió social residencial que pot provocar la pèrdua de l’habitatge a famílies propietàries o llogateres sobreendeutades interposant la intermediació com a eina per resoldre situacions de vulnerabilitat. Durant aquests anys, hem pogut copsar que és una eina imprescindible per lluitar contra l’exclusió social residencial.
L’objectiu del projecte és intermediar davant l’entitat financera o el propietari per aconseguir la millor proposta per a la persona afectada i alhora que sigui acceptable per l’entitat financera o el propietari.
Amb les entitats financeres tenim un interlocutor únic, per tal d’agilitzar i facilitar els termes de la mediació i la resolució de cada cas.
Dels casos resolts a través de la mediació, el 37% és a través de la reconducció del deute; el 33% amb el manteniment del lloguer; el 12% en dació en pagament; l’11% amb ajuts al pagament a la fiança i el 7% en dació en pagament i lloguer social. S’ha facilitat habitatge de la Fundació Foment de l’Habitatge Social, promoguda per Càritas, a 48 famílies.
La majoria dels perfils de les famílies ateses en el Servei de Mediació en Habitatge són: persones que estan a l’atur (68%), el 51% són parelles amb fills; el 21% són mares amb fills. El 60% de nacionalitat espanyola, i en 67% de casos els caps de família atesos tenen entre els 30 i els 49 anys.
El percentatge més alt de casos de préstecs o crèdits hipotecaris atesos corresponen a compres realitzades l’any 2006 i per import superior al preu de compra. Ara mateix, els casos que arriben son d’una major complexitat (desnonaments exprés, embargaments, doble desnonament).
La dificultat més gran amb la qual ens trobem és la resolució de problemes a causa del sobreendeutament de les famílies, provocat per accedir a finançaments no bancaris, a interessos molt alts, per poder fer front als pagaments de la llar. Ara es troben amb embargaments i, el que es pitjor, amb assetjament per part dels creditors.
Per tot això, constatem que existeix una relació entre unes dolentes condicions d’habitatge i la mala salut, física i mental, de les persones. Que la crisi i accés a l’habitatge provoca un empitjorament de la salut global a tota la societat. Per tot això, pensem que la sortida de la crisi no ha de ser només econòmica, si no que sense uns serveis públics adreçats a les necessitats de les persones la societat no se’n podrà sortir. Amés, cal posar en marxa mecanismes per garantir el dret a un habitatge digne i adequat per a tothom:
- A curt termini: eines per ajudar a fer front als pagaments d’hipoteca i lloguer, per reduir els desnonaments.
- Involucrar les entitats financeres en la resolució més àgil dels problemes, per les situacions que es creen a les persones durant el temps d’espera de les respostes i les resolucions contractuals.
- Incidir i pressionar a la Administració i a les entitats financeres per abordar la ocupació il·legal que s’ha convertit amb un problema insostenible i de dificultat extrema, ja que no sembla que ningú vulgui abordar aquesta situació irregular que està provocant gran part dels llançaments.
- A mitjà-llarg termini: promoció d’habitatge social i ajudes al lloguer. Alhora que procurar un parc públic d’habitatge social.
