De tots els factors que poden incidir en el fet que una persona sigui pobre, cap és tan determinant com el gènere
Si s’hagués acabat amb la desigualtat entre homes i dones, no hauríem de parlar sobre la major incidència de la pobresa en les dones. No només hi ha més dones pobres, sinó que, a més, la pobresa té un impacte més gran en les dones que en els homes. Aquest impacte es constata en tot el planeta. La desigualtat no ha desaparegut, encara que hi ha veus que volen desmentir-ho. A les portes de Càritas van, majoritàriament, dones en situació de pobresa i exclusió social.
Segons l’últim informe de l’ONU Mujeres (2018), hi va haver avenços a nivell global en educació i mortalitat maternal, però en matèria laboral s’han quedat estancats. Les dones pateixen més que els homes la inseguretat alimentària fins i tot als països industrialitzats. També guanyen menys que els homes i, a més, dediquen més temps a les cures domèstiques, són més vulnerables a la pobresa extrema i tenen menys possibilitats d’accedir al mercat laboral. Llars liderades per dones tenen una major probabilitat de caure en la pobresa, considerant que hi ha un 18% més de dones pobres que estan a càrrec d’una llar, que d’homes.
5 factors que demostren la pobresa femenina
De tots els factors que poden incidir en el fet que una persona sigui pobre, cap és tan determinant com el gènere. Són múltiples els factors que influeixen per crear aquesta realitat:
- En el món laboral, les dones tenen menys ingressos per accedir als llocs de treball, pitjor valorat i remunerat, però també per la bretxa salarial i el sostre de vidre. El Fòrum Econòmic Mundial avisa que, si continuem amb els avenços en treure aquesta bretxa al ritme actual, trigaríem fins a l’any 2186 per aconseguir-ho.
- Els estereotips i un sistema educatiu que encara no ha evitat les diferències segons el gènere, suposen un fre per a estudiar determinades carreres o accedir a certs llocs ben valorats i remunerats.
- Les dones segueixen ocupant-se de la llar, generant dobles torns de treball, itineraris professionals interromputs i reduïts amb les conseqüències que això suposa en les prestacions socials quan es troben en atur i durant la seva jubilació.
- Assenyalem també les violències masclistes que pateixen les dones, només pel fet de ser-ho. Aquestes violències són diverses, de diferents intensitats, però molt presents en la nostra societat. Les conseqüències per a les dones poden estar tant a nivell psicològic, físic o social. Influeixen en la situació de pobresa, perquè situen les dones en situació de més vulnerabilitat i exclusió.
- Continua sent insuficient la quantitat de dones en càrrecs rellevants, en espais de decisió, que dissenyin, aprovin, implementin polítiques orientades des de la perspectiva de gènere.
Com acabar amb la pobresa femenina?
Sense una anàlisi seriosa sobre les causes de la pobresa femenina és impossible eradicar-la. En els estudis falta, en moltes ocasions, una perspectiva de gènere on s’investigui com la pobresa incideix de manera diferent en els homes i en les dones, i que mesuri l’impacte que tenen, tant la pobresa com les polítiques i programes, per eradicar-la.
Com a Càritas apostem i treballem per establir un nou marc de relacions entre homes i dones, basat en una educació en la qual es doni el protagonisme necessari als valors d’igualtat, solidaritat i als drets humans. Apostem per un nou sistema econòmic just i sostenible a través de l’Economia Solidària, que eviti la desigualtat entre homes i dones, posant al centre de les polítiques els drets de les dones i el seu empoderament, no únicament per ser un imperatiu moral i de compliment dels drets humans, sinó per ser una condició indispensable per al desenvolupament sostenible dels pobles.
Si no avancem en treure aquesta desigualtat entre homes i dones, perpetuarem tant que les dones continuïn sent més pobres com que, a més, la pobresa incideixi més en elles i els seus fills i filles.
