- Per Isabel Mas, advocada del Departament de Migració de Càritas Diocesana de Barcelona
Des del Departament de Migració de Càritas Barcelona, hem vist com la nostra societat, les institucions i sobre tot les persones, feien un pas endavant en resposta a les imatges dramàtiques que ens apropaven a la situació de les nostres fronteres. Hem vist una actitud decidida i solidària en la intenció d’acollir als qui fugen de la guerra. Valorem positivament que la solidaritat sigui la primera resposta, sobretot davant la deriva que està prenent la política europea i internacional.
Cada dia, en la nostra feina, atenem persones vingudes de tot arreu, amb històries de vida molt diferents. Vides que ens commouen pel seu dramatisme, per l’heroisme que molts cops comporten, per la força que denoten. Persones que han marxat de la seva terra per motius econòmics, perquè no tenien futur. Alguns d’ells, pocs en realitat en relació als qui arriben per avió, han pogut ser protagonistes de les moltes imatges tràgiques que també ha generat la nostra pròpia frontera del sud d’Espanya.
Caldria completar l’àlbum que les imatges de frontera han anat construint amb d’ altres imatges més quotidianes. Imatges dels joves que transporten ferralla en els carrets de supermercat que empenyen, o de dones immigrants soles amb fills dependents que cuiden dels nostres fills o dels nostres pares o avis, la vida de les quals és una lluita aferrissada per la supervivència; o de pares i mares de família, a qui la pèrdua de la feina ha deixat “sense papers” arrossegant als qui depenien d’ells a una situació irregular. Ells, elles, també fugen de la fam i de la inseguretat dels seus països d’origen.
Amb la situació de crisi econòmica que vivim, ens enfrontem cada dia al problema de la irregularitat sobrevinguda. A més a més de no tenir ingressos per sobreviure, al no tenir ja autorització per treballar, les persones immigrants estan en desavantatge per a obtenir una feina, i per tornar a tenir-la necessiten comptar amb un contracte de treball per un any. Sabem que això és quasi bé impossible. Dia si dia també arriben persones immigrants que porten 6, 8 o 10 anys a Espanya i encara no han accedit mai a una autorització de residència. Sobreviuen amb feines amagades en la economia submergida que no els facilita el necessari contracte per un any, encara que en faci molt més que hi treballen. Aquestes situacions posen en evidència el que s’anomena “fronteres invisibles”, en aquest cas entre ciutadans autòctons i immigrants.
Les fronteres dibuixen els territoris i els divideixen, estàs dintre o fora, d’Europa (Shenguen) o d’Espanya. També divideixen els ciutadans en categories dins d’aquests territoris, ets resident o no ho ets, ets comunitari o ets un immigrant de tercer país. I encara hi ha fronteres a dins de cadascú, són aquelles que veuen l’altre, si és diferent, com una amenaça en comptes de com un ésser humà igual que tu, o poden fer-te veure diferent a un refugiat polític d’un immigrant. Tots tenim fronteres d’aquestes, i aquí no podem dir que són els governants els qui ho han d’arreglar.
La nostra feina, des del Departament de Migració de Càritas, tracta d’esborrar aquestes fronteres que ens divideixen, ocupant-nos de les dificultats específiques pel fet de ser immigrants, que sovint els situa en el marge de l’exclusió social. Juntament amb la xarxa de companys, professionals de Càritas, tractem d’igualar les oportunitats dels qui estan d’alguna forma “marcats” per les fronteres.
No és gens fàcil tot això, sovint les circumstàncies i els propis límits ens desborden. Els cristians podem ampliar l’oferiment solidari que encapçala aquest comentari esborrant fronteres, fent lloc en la nostra vida a aquestes persones, sigui quina sigui la frontera que els separa. És important tenir en compte que la responsabilitat, al final, és sempre individual. Fins i tot encara que les solucions requereixin una gestió col·lectiva, que correspondrà als governants i poders constituïts, serà necessari que els empenyi la suma de voluntats de ciutadans que assumeixen un paper actiu. Continuem fent passos endavant, individual i col·lectivament.
Donem-nos la oportunitat de construir un món millor.
Isabel Mas
