Que ningú es trobi en situació de sensellar a Barcelona és possible? Moltes persones respondrien dient que no, i que és una utopia irrealitzable. Des de Càritas diem que és possible, i no renunciem a construir una societat que col·loqui la persona al centre
Situar la persona al centre significa valorar l’ésser humà per allò que és, i no pas per allò que acumula, produeix o consumeix. Situar la persona al centre també és sinònim d’escoltar aquells que resten invisibles, sense deixar-los al marge i fent-los-hi saber que compten amb una mà a la qual agafar-se.
En paral·lel a l’acompanyament humà, cal que com a societat ens fem preguntes, i valorem si la feina conjunta de l’administració i les entitats socials és suficient per garantir que les persones puguin exercir i accedir als seus drets. Amb tot, és necessari fer una diagnosi prèvia per entendre el sensellarisme. Sabem que el sensellarisme no forma part de l’àmbit individual de la persona, sinó que ens constreny i ens interpel·la a tots com a societat. El sensellarisme és un fenomen complex i multi causal. Tot i que el problema principal és no disposar d’un habitatge, no podem deslligar el problema habitacional d’altres qüestions tant o més importants, ja que la precarietat laboral, les decisions personals de cadascú, les addiccions o les malalties poden abocar-nos a l’exclusió.
Com a societat, cal fer un canvi, i observar el sensellarisme com una vulneració de drets. Per fer-ho, les entitats socials hem d’impulsar accions coordinades i ser més eficaces en tot allò que duem a terme per fer front al sensellarisme. D’altra banda, cal que els mitjans de comunicació facin una informació més propera a la realitat de les persones en situació de sensellar, que s’allunyi d’estereotips i analitzi l’origen de la vulneració de drets d’aquestes persones. Finalment, és necessari fer una crida a les administracions públiques, per tal que dissenyin polítiques centrades en les persones per garantir l’accés als drets, impulsant el lloguer social i fomentar l’habitatge públic.
Si aconseguim tot això, un futur on el sensellarisme sigui un record del passat, serà possible parlar de ningú sense llar. Un futur on tothom disposi d’una llar serà una realitat.
