L’emergència generada per la COVID-19 ha posat en primera línia a tot el personal sanitari i hospitalari. La seva entrega, esforç i dedicació a tenir cura de les persones que emmalaltien ha generat la solidaritat i el reconeixement del conjunt de la ciutadania
Des dels dispositius sanitaris s’han organitzat serveis d’ajut emocional per tenir cura del malestar provocat per la intensitat de la seva feina. Els serveis socials, la societat civil i grups de voluntaris també han posat el seu gra de sorra en atendre a les persones afectades per aquesta crisi, i s’han entregat des del primer moment per mirar de pal·liar i cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones.
Càritas Barcelona ha estat des del principi entre aquests serveis, i les persones treballadores i voluntàries de l’entitat han donat el millor de si per estar al costat dels més vulnerables. En la majoria de casos, aquest esforç s’ha fet en situació de confinament domiciliari, però també des de menjadors o magatzems, entre d’altres. Han estat mesos de jornades inacabables, mirant de conciliar la vida laboral i familiar. Patint per la salut de persones properes que emmalaltien, per la situació desesperada que s’estava vivint i escoltant històries dramàtiques dia rere dia.
Érem conscients del patiment emocional que suposava aquesta situació. Per aquest motiu, l’equip psicològic de Càritas vam rebre l’encàrrec d’acompanyar a les persones que treballen amb nosaltres. Es van crear dos grups virtuals, anomenats espais d’escolta emocional.
Un d’ells va estar dirigit al personal de recepció i administració. Eren els encarregats de rebre l’allau de trucades del call center, i no estaven tan avesats a escoltar el patiment de les persones de manera tan directa. En aquest espai hi van participar 14 persones de forma voluntària, explicant l’angoixa que els hi havia suposat la situació. Vam posar nom a les emocions compartir-les, i es va generar un clima de pacificació i contenció de la problemàtica.
El segon espai va estar dirigit a treballadores familiars del Servei d’Atenció a la Llar (SALL). Van participar-hi 10 professionals que feien el seguiment de persones grans, fos de manera telemàtica o visitant domicilis. Van aparèixer emocions com la por a emmalaltir, però també la por a contagiar. Vam tractar el dol generat per la mort d’alguna de les persones a qui visitaven, i com gestionar el patiment de les persones grans, que s’havien de quedar confinades a casa seva.
Aquestes dues experiències remarquen una vegada més el que es vol expressar des del títol. Cuidem-nos, i cuidem també a qui cuida.
