Amb la pujada de preus, 9 de cada 10 famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona s’han vist obligades a reduir la despesa en alimentació.
El fort impacte de la pandèmia en les condicions de vida, l’evolució dels costos energètics i les xifres d’inflació han provocat que 1 de cada 3 llars a Catalunya no tinguin prou ingressos per viure dignament. Sortosament, n’hi ha que poden comptar amb el suport de Càritas. Aquest és el cas de la Clàudia, en Diego i la seva filla Saray, una de les més de 10000 llars a les quals Càritas acompanya.
Procedents de Colòmbia, la Clàudia i la seva família fa deu mesos que viuen a Barcelona. Van arribar-hi fugint d’una situació d’extrema violència, cercant una vida millor lluny del conflicte. “Soc defensora dels drets de les dones, en concret de les que han patit violència de gènere. A causa del meu activisme, a Colòmbia patíem persecució política, i per això vam decidir refugiar-nos a Barcelona”. Arribaren a l’Aeroport del Prat l‘onze d’abril de 2022, i el seu primer destí va ser un càmping de Gavà. Allà s’hi van estar durant 25 dies, fins que esgotaren tots els ingressos que portaven. “Sense feina, habitatge ni ingressos, que podíem fer? A qui podíem demanar ajuda?” És en aquest context que van contactar amb Càritas. “Del càmping vam passar a una habitació de relloguer a Gavà, i d’allà ens vam traslladar a una habitació de Sants”, explica. En total, han canviat fins a quatre vegades de domicili en només deu mesos, fins que han arribat a una habitació de relloguer situada al barri de Navas de Barcelona. Durant aquest temps, Càritas no els ha deixat sols, i els ha facilitat els diners per tenir un espai on viure, comptar amb roba d’hivern, adquirir els aliments necessaris i rebre formació per inserir-se al mercat laboral. “Càritas ens ha acollit com a germans. Ens ofereix totes les eines que té al seu abast, i nosaltres no les desaprofitem”.
Preguntada per l’impacte de la inflació en la seva família, la Clàudia detalla que a l’abril podien fer tota la compra del mes amb 100€, però que ara arriben justos a final de mes. “Càritas ens ofereix una targeta amb la qual podem anar a qualsevol supermercat i comprar allò que necessitem. Tot i que la targeta conté 200€ mensuals, el cert és que ens arriba just per a totes les despeses”, descriu. Per aquest motiu, es miren molt el preu d’allò que compren, i sempre busquen el supermercat més econòmic. “A vegades hem de prescindir de comprar carn, ja que és un producte costós, i cal gestionar bé els diners”. Com la Clàudia, 9 de cada 10 famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona s’han vist obligades a reduir la despesa en alimentació durant els darrers mesos.
Pel que fa a l’habitatge, els tres viuen en una habitació de menys de 10 metres quadrats, i comparteixen el pis amb sis persones més. “Per ara no ens han apujat el preu de l’habitació (per la que paguen 400€ al mes), però l’arrendatari ens diu que la llum s’ha encarit, i que a la llarga això pot acabar repercutint en el que paguem per l’habitació”, indica la Clàudia.
Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, explica que aquestes situacions estan a l’ordre del dia, i que les famílies que viuen amb menys de 1000€ al mes han de destinar gairebé el 50% dels seus ingressos a pagar habitatge, aigua, gas, electricitat o altres combustibles per escalfar la llar. “És una situació insostenible. 1 de cada 2 famílies que atenem ens diuen que no poden pagar les despeses d’habitatge o subministraments”, adverteix Feu.
Preguntada sobre com veu el futur, la Clàudia ens confessa que és una persona creient, i que la fe i l’esperança l’ajuden a tirar endavant. “D’aquí a un any ens veiem amb feina, vivint en un pis per a nosaltres sols, i podent retornar tot allò que Càritas ens ha ofert. El món pot existir gràcies a les persones solidàries que formen part d’entitats com Càritas”, conclou.
