La participació de la ciutadania en el cicle alimentari és mínima. El que mengem, quan ho mengem i en quina qualitat sovint són decisions que no són del tot lliures i vénen condicionades per les condicions econòmiques de les persones, dificultant la tria d’una alimentació saludable i adequada.
Sota el nom d'”Alimentació sostenible, privilegi o dret“, es va inaugurar el passat dilluns el nou cicle dels Dilluns dels Drets Humans, que ja va per la seva vint-i-tresena edició. Un espai per donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món.
La sessió la va començar la Marta Llobet, doctora en sociologia i investigadora en l’equip de recerca sobre alimentació en contextos vulnerables de la UB i el Centre de Reserche CREMIS de Montreal. Durant l’explicació, va alertar que arran de la crisi sanitària i social de la Covid-19 les desigualtats s’han disparat. “La inseguretat alimentària i la privació d’aliments ha augmentat durant la pandèmia. A Europa hi ha un 7% de la població que té dificultats per accedir de forma suficient als aliments”.
Llobet va explicar com les persones que es veuen afectades per la privació d’aliments a causa de la seva situació econòmica, pateixen un procés de desempoderament. “Sovint es parla de l’empoderament, però si s’entra en una situació de dependència alimentària, això té un impacte enorme en la identitat de les persones i la seva seguretat en elles mateixes“. Aquest procés de desempoderament, comporta sovint un procés d’aïllament, ja que es perd la vessant social de l’alimentació i les relacions se’n veuen afectades.
Les comunitats on la població pateix més privació econòmica, explica la doctora, se’n veuen molt ressentides, ja que les petites botigues que formen part de la xarxa de comerç local veuen com els seus ingressos es redueixen dràsticament, això fa que aquests comerços o bé es vegin obligats a tancar o es moguin a una altra zona.
Seguidament, va intervenir en el debat la Mercè Darnell, cap del programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Barcelona, que va centrar el seu discurs en la dignificació alimentària i en com l’entitat treballa per un canvi de model assistencial a un model d’autonomia alimentària de les persones ateses amb la targeta moneder #JoComTu, un projecte que canvia la donació d’aliments en espècie per la cessió d’una targeta moneder, amb la que les persones ateses puguin comprar els aliments que necessiten d’acord amb els seus gustos, preferències, necessitats familiars o culturals.
Darnell va insistir en què “la precarietat de l’alimentació ens interpel·la a tots. Durant la pandèmia hem vist com moltes famílies o petits autònoms que mai havien demanat ajuda es veiessin obligats a demanar-la. Ningú està lliure de tenir una necessitat”. És per això que “no es pot abordar el tema de l’alimentació de qualsevol manera, necessitem que les persones que ho necessitin puguin accedir a l’obtenció d’aliments lliures d’estigma i de forma digna i adequada”, explica.
La incorporació d’aquestes targetes prepagament, també afavoreixen les comunitats, com comentava Llobet, i el mediambient, afegeix Darnell. “Cal fomentar la sostenibilitat alimentària i evitar el malbaratament de menjar, un problema que s’hauria d’abordar des de moltes vessants, oferint, per exemple, rebaixes per aquells productes més pròxims a la data de caducitat”.
Finalment, Mercè va remarcar que “Cal canviar la mirada cap a l’altre i evitar prejudicis, només quan integrem el #JoComTu serem capaços de demanar un canvi eficient i col·lectiu a nivell polític”.
