Les migracions són una constant de la història de la humanitat. En un món global com el que vivim, aquests desplaçaments s’han intensificat les darreres dècades
Cada dia, des de Càritas, veiem com molta gent malgrat viure aquí i voler ser part de la nostra societat, es troba amb un mur que els impedeix viure una vida digna. La normativa d’estrangeria vigent provoca que milers de persones a l’Estat espanyol es trobin en situació administrativa irregular, una condició que els expulsa de gaudir fins i tot dels drets més bàsics com la sanitat, l’educació o el treball. La irregularitat administrativa triplica el risc d’exclusió social, segons l’informe FOESSA 2023. A Càritas Barcelona, el 56% de les persones que van ser acompanyades l’any 2024 es trobaven en aquesta situació.
L’Església, al seu torn, pren partit a favor del reconeixement de la vida de totes les persones vinguin d’on vinguin. Ens convida a viure l’hospitalitat, a obrir-nos a la trobada i l’acollida amb el diferent. La defensa de la dignitat humana i la fraternitat entre germans ens ha de posar en alerta contra la globalització de la indiferència que ens deshumanitza. Hem de treballar perquè tota migració pugui ser fruit d’una decisió lliure, construint ponts, teixint vincles i ampliant les vies legals i segures. Davant l’augment de discursos d’odi contra les persones migrants, cal reclamar la responsabilitat dels governants i polítiques públiques que treballin i afavoreixin la convivència.
L’any 2021, després de constatar la falta de protecció d’aquest col·lectiu durant la pandèmia, es va crear una plataforma ciutadana per sol·licitar una regularització extraordinària a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Al llarg d’un any i gràcies al compromís de milers de persones i organitzacions, entre elles Càritas, es van recollir més de 700.000 firmes que van ser presentades al Congrés. Després de molts obstacles, els diputats van acceptar que s’iniciés la tramitació parlamentària a l’abril del 2024. Avui dia, segueixen les negociacions entre els partits polítics, tot i que la falta d’acord dificulta la seva possible aprovació.
La ILP parteix d’una premissa molt concreta: ja són veïns i veïnes dels nostres barris. La iniciativa es fonamenta en el reconeixement a totes les persones de la seva dignitat humana i com a subjectes de drets independentment del seu estatus administratiu. Voler posar fi a la irregularitat administrativa és voler posar fi també a la precarietat laboral, l’exclusió social i la vulnerabilitat que provoca. A més a més, permet a l’administració conèixer amb exactitud les persones que viuen en el seu territori per planificar els serveis públics, així com combatre l’economia submergida, amb totes les implicacions que té en matèria de drets, ingressos tributaris i finançament del sistema de pensions.
Paral·lelament, el dia 20 de maig d’aquest 2025, va entrar en vigor el nou reglament d’estrangeria. Tot i les esperances dipositades en aquest reglament, les deficiències tècniques del text i el marc que segueix establint la llei orgànica d’estrangeria ens duen a una norma continuista. Arrossega els mateixos problemes del reglament anterior: falta de vies legals i segures (que provoquen irregularitat) i uns mecanismes de regularització insuficients (que cronifiquen la irregularitat). Fent més necessària que mai l’aprovació de la ILP.
En definitiva, la proposta és ben simple. Si volem garantir una vida digna a totes les persones cal facilitar l’accés a una autorització de residència i treball a qui no en té. Això no és cap idea estrafolària, ja s’ha fet abans per governs de diferents colors polítics. Tota societat es mesura per com tracta els més exclosos, és el nostre deure cristià vetllar per la dignitat de totes les persones.
