Migració / 06/11/2018

Migrants: hipervisibles o invisibles?

Publicat per: Itziar Bravo

Gemma Pinyol i Florencia Brizuela reflexionen, en una nova sessió del Dilluns dels Drets Humans, sobre l’exclusió que pateixen les persones migrades a Catalunya

DILLUNS_DH_MIGRACIÓ_caritas_barcelona

En els darrers dies, les notícies sobre els processos migratoris són constants als mitjans de comunicació: la “caravana” d’hondurenys cap als Estats Units i l’enduriment de la condició d’asil, les pasteres que travessen la Mediterrània, els morts a l’Estret…. Aquestes informacions es repeteixen durant tot l’any però només un 9% de les mateixes tenen com a protagonistes als testimonis que les han patit. Els mitjans parlen dels migrants però sense donar-los veu. És la paradoxa de la invisibilitat hipervisible: es parla quotidianament de la idea d’una crisis migratòria on s’hipervisibilitza aquest col·lectiu però no se’ls dóna espai perquè en puguin explicar les causes i, per tant, se’ls invisibilitza.

Europa, la fortalesa impenetrable

“Europa és una fortalesa”, va admetre Florencia Brizuela, llicenciada en dret i participant de l’Encierro Migrante. “Però aquest tancament de fronteres és la seva política migratòria: impossibilita l’entrada de persones migrades externalitzant la seva protecció o deixant-les a mans de tercers”. I és que a Frontex, l’Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea, se li han passat de destinar 2 milions d’euros al 2005 a 322 milions d’euros al 2020. A banda d’aquest blindatge intern, la UE ha negociat amb països tercers el bloqueig de les seves fronteres, com Turquia o Líbia, a qui se’ls ofereix una gran suma de diners perquè mantinguin aquesta fortalesa europea. “El racisme és tan estructural com l’existència de la pròpia Europa“, explicava Brizuela.

DILLUNS_DH_MIGRACIÓ_flor_caritas_barcelona

Aquesta política migratòria té múltiples conseqüències: s’han triplicat les morts a la frontera i, el que és més important, “aquest sistema jerarquitza la vida de les persones. Aquesta jerarquització ens marca en les ciutats, que diferencien entre humans i no humans com passa a Barcelona amb la persecució de la venda ambulant o en la situació de precarietat que viuen les cuidadores o dones de la llar”. Aquests espais d’exclusió a la ciutat posen, segons Brizuela, moltes vides en perill i ho va exemplificar amb l’augment d’un 15% en la mortalitat de persones sense papers pel difícil accés a la salut pública.

Els drets humans, iguals per a tots

En la mateixa línia, es posicionava Gemma Pinyol, directora de polítiques migratòries i diversitat a Instrategies: “Hem normalitzat l’existència de vides que valen i vides que no valen”. Però va instar a anar més enllà, a reflexionar sobre aquesta situació ja que “totes les persones, pel fet de ser-ho, tenim un paquet de Drets Humans adherits tinguem l’etiqueta migrant o no”.

Durant el seu discurs, Pinyol va assegurar que la situació d’irregularitat administrativa són tres factors alhora: una disfunció, un problema i una tragèdia. Una disfunció perquè és la resposta a un sistema que no funciona. La migració és un procés natural i, per tant, hauria d’estar reglada per mesures obertes, generoses i flexibles. És també un problema no tant a nivell quantitatiu sinó més qualitativament: “La irregularitat està en l’estada però no en l’entrada. I, en canvi, les polítiques migratòries es fan en l’entrada i ho converteixen en un problema”, va recordar Pinyol. Per últim, són una tragèdia perquè normalitzen l’explotació, “normalitzen que hi hagi persones que tinguin menys drets que nosaltres” i, fins i tot, les criminalitzen.

DILLUNS_DH_MIGRACIÓ_caritas_barcelona

Pinyol va admetre que hem d’acabar amb la visió de l’altre com a enemic ja que és precisament aquesta amenaça la que permet articular moltes polítiques punitives: “La gent s’està creient el discurs de la por, del nativisme, de l’autarquia”. Si seguim així, “tendirem a protegir les vides que considerem que valen, que solen ser aquelles que s’assemblen a les nostres. Hem de treballar pels drets de tothom per igual”, va concloure Pinyol aconsellant que “les polítiques migratòries haurien de ser més integrals, fruit d’un diàleg entre països. Hem de deixar de problematitzar la migració”.

Si voleu veure el vídeo complet de la xerrada, fes clic aquí. La propera sessió del Dilluns dels Drets Humans tractarà sobre “Llibertats emmordassades”. Tindrà lloc el 3 de desembre, a les 19h, a la seu de Cristianisme i Justícia. T’hi esperem!

 

Fes un donatiu

Periodista del departament de comunicació. Apassionada pels temes socials i el periodisme digital. Treballo cercant aquelles històries que valgui la pena explicar.

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons