La Globalització i el canvi climàtic estan actuant com a generadors de multitud de diàspores, expulsant milions de persones dels seus països d’origen. Empenyent-les a llocs que, sovint, es troben a les antípodes de les seves cultures i les seves tradicions espirituals
Aquest procés que dia a dia es va accelerant, ens converteix en amfitrions d’uns hostes que arriben a nosaltres en absoluta desigualtat. Amb necessitats a les quals no sabem o no podem respondre, encara que tinguem la ferma convicció que és un mandat dels cristians acollir, protegir, promoure i integrar, com ens recorda el Papa Francesc.
Les III Jornades de l’Església de Barcelona per la interacció entre cultures ha brindat l’ocasió per a compartir bones pràctiques entorn a l’acolliment, el primer d’aquests deures. Un espai participatiu per entendre què és un bon acolliment, en què es diferencia d’altres pràctiques, què es pot esperar de la relació que sorgeix entre l’amfitrió i l’hoste quan es posa en pràctica amb el cor.
Esther Angulo Delgado, és una educadora social amb 16 anys d’experiència en temes migratoris que coordina el projecte d’acolliment comunitari a Càritas Diocesana de Burgos. En la seva experiència, “l’acolliment comença per escoltar sense jutjar, posant la persona al centre, les seves necessitats i els seus drets, tot i que el procés migratori genera desigualtat”.
Des de Migrastudium, fa anys que treballen en l’acolliment. La pedagoga Pilar Pavia, porta sis anys a l’equip de la Xarxa d’Hospitalitat d’aquesta entitat, afavorint l’acompanyament de llars acollidores i la relació amb entitats i associacions que deriven persones migrants. Per a ella, “la clau de la integració comença per la regularització de les persones migrades, perquè puguin crear una llar i puguin fer camí amb l’obtenció d’una feina”.
Aconseguir una llar i tenir una feina és essencial perquè es pugui començar una nova vida en un nou lloc, sovint estrany. Però tant important com això és “poder tenir espais i ocasions pel lleure”. Aquesta és una de les necessitats oblidades en la que posa atenció el Projecte Natzaret que dirigeix Pilar Muruve Fernández-Piedra, diplomada en Treball Social i llicenciada en Sociologia, responsable del departament de Migracions de Càritas Diocesana de Sevilla. Es tracta de pisos semi tutelats d’acollida temporal que compten amb la implicació tant de famílies com de la comunitat religiosa de les Irlandeses i parròquies, que es gestiona amb voluntariat.
El projecte Llankay de Càritas Diocesana de Barcelona ajuda joves migrats a fer-se un lloc en la nostra societat amb la recerca de feina. Per a Manel Calvo, orientador laboral i educador amb gairebé vint anys d’experiència en l’àmbit de les migracions, “cal molt més que una feina per aconseguir la integració plena”. La persona ha de tenir un clau on agafar-se en moments de dubte, algú amb qui confiar a l’hora de prendre decisions per no sentir-se a la deriva. Així és com va sorgir el projecte de mentoria, apunta l’educadora Esther Cervantes, “des de la horitzontalitat i la reciprocitat”. Tanguy De Marguérie i Nosa Edosa, mentor i mentorat, coincideixen en aquesta idea de “l’ajuda mútua”. Cadascú pot aportar en una relació que no és d’amistat ni familiar, però que en canvi, genera un vincle molt fort i durador.
Tots coincideixen que l’acolliment no és neutre, i per això és transformador, tant de l’individu com de la col·lectivitat. Ens han ajudat a aprendre que perquè la trobada sigui possible, requereix que l’amfitrió surti a l’encontre i l’hoste entri a casa seva amb el mateix respecte amb que se l’ha rebut. Reconèixer la dignitat mútua, és allò que genera el vincle capaç de desafiar les pors per humanitzar els nostres entorns.
