Càritas Diocesana de Barcelona clou el curs 2021-2022 compartint experiències de persones contractades, voluntàries i participants
El dimecres 22 de juny, Càritas Diocesana de Barcelona va celebrar una trobada per cloure el curs. Durant l’acte, els assistents van conèixer de primera mà l’acció de Càritas del 2021, projectes que comencen a caminar i els reptes que l’entitat planteja pel futur més immediat.
Una mirada conjunta
Un dels moments de la jornada que va suscitar més interès va ser el capítol anomenat Mirar, que va centrar-se en experiències i testimonis de persones voluntàries i participants de Càritas. En primer lloc, van intervenir la Blanca Ribas i en David Pérez. La Blanca és voluntària de Càritas, i coordinadora del projecte Única. Aquest projecte consisteix a crear una base de dades conjunta, on totes les persones ateses per Càritas a la diòcesi de Barcelona, sigui des dels despatxos des de les Zones Pastorals o des de les Càritas parroquials i arxiprestals, constin en un mateix registre. Una de les parròquies que ja està col·laborant en aquest projecte és la dels Josepets, situada a la Plaça Lesseps de Barcelona. En David Pérez, voluntari de la parròquia, explica que el projecte ha sigut molt ben rebut, i que malgrat que els voluntaris puguin canviar al llarg dels anys, la informació quedarà registrada per sempre. “Nosaltres treballem a escala local, però Càritas és un sol cos, i aquesta nova iniciativa aconseguirà que això sigui una realitat”.
La Blanca va detallar que el projecte ja està caminant en 50 parròquies de la diòcesi, i que més de 100 persones voluntàries han participat en cursos de formació per conèixer l’eina informàtica que posarà en comú totes aquestes dades. “L’objectiu final del projecte és acollir i acompanyar a les persones més vulnerables de la millor manera possible, però també fer denúncia social a partir de dades clares i rigoroses”.
En David i la Blanca coincideixen a dir que els ingredients del projecte Única són la paciència i la voluntat, i que totes les persones que s’han interessat en la iniciativa ho han rebut amb gran interès. “Aquest és un camí que vam iniciar en solitari, però ara caminem junts, amb l’objectiu compartit de posar llum”, va concloure la Blanca.
Connectant persones
Seguidament, va intervenir en Vicenç Llàrio, voluntari de Càritas Diocesana de Barcelona des del febrer de 2022. En Vicenç duu a terme formacions digitals a persones que necessiten suport per millorar els seus coneixements telemàtics, o que els cal un cop de mà a l’hora de fer algun tràmit per internet. “La meva funció és fer veure a les persones que les barreres digitals no són tan altes com poden semblar”.
La Didishvili, una de les persones que ha participat en les formacions, va explicar que abans no sabia fer gaires coses amb el telèfon mòbil, i que es veia en l’obligació de demanar ajudar als seus fills. “Després de participar en aquests cursos, sé fer molts tràmits de manera digital, i estalvio temps i recursos”.
En Vicenç relata que tenir fills en edat escolar ajuda a estar més connectat a les eines digitals, però que no sempre és així. “Independentment de la nostra edat, tots podem aprendre. Els alumnes que participen en les formacions han de saber que són capaços, que poden aconseguir-ho. Això és el més important”. Amb tot, en Vicenç va animar a les persones assistents a continuar col·laborant amb Càritas. “Necessitem voluntaris!”, va afirmar convençut.
La Didishvili va agrair a Càritas tot el suport rebut, i que amb tres fills a càrrec, l’acompanyament de l’entitat ha estat clau per continuar estudiant i ser més lliure.
Superant el laberint burocràtic
Finalment, va ser el torn d’escoltar al testimoni de la Lucila. Arran de la pandèmia, la Lucila va perdre unes poques hores de neteja, i això va fer que no tingués prou ingressos per cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació o pagar el lloguer de l’habitació on vivia. En aquest context, va decidir demanar ajuda a Càritas. “Càritas em va donar un cop de mà quan em trobava amb una major dificultat, garantint-me l’alimentació, així com el lloguer de tres mesos de l’habitació”, explica.
Després d’aquesta ajuda puntual, Càritas va proposar a la Lucila que pogués sol·licitar l’Ingrés Mínim Vital (IMV), i se la va acompanyar durant tot el procés per percebre aquesta ajuda. “Quan vaig començar els tràmits per l’IMV, va ser un laberint burocràtic. Primer demanaven un compte corrent, i jo no en tenia. D’altra banda, també em demanaven una nòmina, però al treballar en l’economia submergida, no tenia cap documentació que ho acredités. Càritas em va ajudar a obrir aquest número de compte, però també a aconseguir el padró i el document de convivència”.
El 16 d’abril de 2021, finalment van concedir l’IMV a la Lucila. “Estic contenta de percebre aquesta ajuda, però la considero del tot insuficient”. Ara percep 490 € en concepte d’IMV, però paga 400 € de l’habitació on viu. “els 90 € restants no donen per passar tot un mes”, lamenta.
Transformar la realitat
Per cloure la jornada, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, va demanar transformar la realitat que ens envolta, i també va encoratjar als assistents a tenir un somni. “La transformació ens millora com a persones, i hem d’apostar per aquesta transformació constructiva en favor dels més vulnerables”. Així mateix, va instar a tots els assistents a treballar per una renovació del voluntariat, i a fer de pont entre realitats diferents. “Hem d’acompanyar a qui més pateix, sempre amb una total disponibilitat, i amb l’objectiu que ells també puguin transformar la seva realitat”.
