Per segon any consecutiu, la ciutat de Barcelona ha acollit la Conferència internacional sobre Aporofòbia que s’ha celebrat els dies 24 i 25 d’octubre a la seu d’IQS-URL
Amb més de 200 participants d’arreu del món, la cita és un referent únic en la lluita contra l’aporofòbia, concepte que defineix el rebuig, l’aversió, la por i el menyspreu vers les persones en situació de pobresa.
La ponència inaugural, pronunciada pel Dr. Aaron Reeves, de la London School of Economics i la Universitat d’Oxford, “Common People: how elites and the working class navigate the symbolic market for being ordinary” (Gent normal: com les elits i la classe obrera naveguen pel mercat simbòlic per ser normals).
En la seva exposició, Reeves va afirmar que “Ens trobem en un moment global en què s’ha tornat més important que mai pensar en la forma com s’exclou les poblacions marginades. Segons aquest expert, “no n’hi ha prou de mirar a la base de la societat, hem de mirar cap a dalt” en al·lusió a com la percepció que tenen les elits d’elles mateixes influeix en les polítiques econòmiques i socials, especialment cap a les poblacions marginades. En aquest sentit va reblar: “És crucial entendre com les polítiques adreçades als menys afavorits les dissenyen i tenen la justificació de les elits.”
Reeves també va desglossar algunes de les conclusions de la recerca realitzada juntament amb Sam Friedman com a base del llibre recentment publicat ‘Born to Rule’. Va parlar de la noció del “mercat simbòlic” en què les elits intenten presentar-se com a “normals” per legitimar la seva posició i justificar els seus privilegis.
Aquesta necessitat de normalitat s’accentua en contextos on la desigualtat es fa més evident, ja que les persones que tenen el poder són conscients que la seva posició és vista amb desconfiança per la resta de la societat. Que vulguin mostrar una imatge de pretesa humilitat distorsiona encara més la realitat, perquè amaga el fet que aquestes elits provenen majoritàriament d’entorns privilegiats. “Les actituds cap als pobres són un reflex de la desconnexió entre les elits i la realitat dels menys afavorits”, va subratllar Reeves. Quan aquestes elits es “creuen” que formen part del “poble”, es corre el perill que acabin per ignorar les injustícies i desigualtats que provoquen les seves polítiques.
L’altre plat fort de la Segona Conferència fou la taula rodona “Enfocament jurídic i policial dels delictes d’odi comesos per aporofòbia”, un tema que va destacar en la primera jornada i al qual mereixia donar continuïtat.
Segons es desprèn de l’informe sobre l’evolució dels delictes d’odi a Espanya del 2023, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat van investigar 2.268 infraccions penals i incidents d’odi, xifra que suposa un increment del 21,3% respecte a l’any 2022. Ara bé, costa discernir quants estan directament o indirectament relacionats amb l’aporofòbia i quin paper hi juguen les forces de l’ordre i la justícia.
L’organització va poder reunir en una mateixa taula: M. Jesús Raimundo Rodríguez, fiscal de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació; Tomás Fernández Villazala, director de l’Oficina Nacional de la lluita contra els delictes d’odi (ONDOD), i Manuel Serrano González, inspector cap de la Policia Nacional. Moderats per Beatriz Fernández, d’Arrels Fundació. Els ponents van posar en evidència la relació existent entre l’aporofòbia i els delictes d’odi i van poder analitzar les eines legals i policials que existeixen per combatre aquesta forma de discriminació.
Els tres experts van destacar que existeix “infradenúncia i infradetecció” d’aquest tipus de delictes causats per l’aporofòbia. “Cal donar visibilitat a la problemàtica per fer possible la denúncia per part de les víctimes”, va defensar el director de l’ONDOD. També es va mostrar preocupat pel fet que un gran nombre dels delictes d’odi que emanen de l’aporofòbia els perpetren joves i menors d’edat. “Respecte, empatia i confiança és el que necessitem per apropar-nos a aquestes persones que pateixen les conseqüències de l’aporofòbia”, va destacar Serrano, qui va insistir en la necessitat de lluitar i protegir la dignitat.
En aquest sentit, més enllà de totes les mesures i eines disponibles en l’àmbit jurídic i policial, “cal destacar la important tasca de l’educació com a clau per lluitar contra l’aporofòbia”, va subratllar Raimundo.
El congrés va continuar amb les taules de presentació de treballs acadèmics en un ampli espectre de visions i temes: Filosofia, Sociologia, Economia, tecnologies i aplicacions multimèdia, salut i benestar, migració, sensellarisme, etc.
El darrer dia de la jornada es va llegir el Manifest final, una crida a un canvi d’enfocament per abordar l’aporofòbia a nivell mundial, abans que Flavio Comim, director general d’IQS donés per tancada la Segona Conferència amb la satisfacció de la feina ben feta.
