Càritas Diocesana de Barcelona celebra la seva jornada institucional reflexionant sobre el compromís de l’entitat amb la societat actual
Durant el mes de març, Càritas Diocesana de Barcelona va celebrar la seva jornada institucional anual al Seminari Conciliar de Barcelona. La jornada, celebrada durant dos dies, va comptar amb més de 400 assistents, entre persones voluntàries i contractades.
La conferència inicial va ser a càrrec d’Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants. Canet, vinculat als inicis del servei de colònies de Càritas Barcelona, repassà allò que va ser Càritas durant la transició, però també reflexionà sobre el que hauria de ser en l’actualitat.
“La Càritas que vaig conèixer en els meus inicis era la Càritas de les parròquies, dels barris. Capellans joves, persones compromeses amb la transformació, treballadores socials formades, implicades socialment i políticament”, va rememorar. En aquest sentit, Canet va explicar que la Càritas dels setanta i vuitanta era sinònim de construcció de bondat, sempre vinculada a les parròquies, associacions de veïns i als barris més humils. Així, Canet va demanar que les parròquies continuïn essent una eina de transformació social, arrelades als barris i atentes a les situacions d’exclusió social dels seus veïns i veïnes. “L’Església ha de ser un espai obert a tothom, un espai que mai tanqui les portes a ningú”. Per això, va animar a tots els assistents a implicar-se al màxim amb l’acció social, afirmant que si les persones no servim per a la transformació social, no servim per a res. “No canviarem el món, però el farem més amable”.
Pel que fa a la tasca de les persones voluntàries, Canet va admetre que la paraula voluntari no li agrada, ja que legalment només defineix aquell que no cobra. Per ell, el terme va molt més enllà, defensant que les persones voluntàries també són professionals, expertes. “Són aquelles persones que fan bé la seva feina”, va dir.
Finalment, va advertir que la societat post-COVID està marcada per l’infantilisme i l’individualisme i que ens cal viure la nostra vida quotidiana amb més humanitat. “Solidaritat vol dir ser a prop de l’altre. Sentir el dolor de l’altre com a propi. Un gest, una mirada, una paraula pot transmetre proximitat, acolliment i convicció”.
Per finalitzar la jornada, Eduard Sala, director de Càritas Diocesana de Barcelona, va demanar confiança entre els equips per construir família, afirmant que Càritas són totes i cadascuna de les persones que la formen. Va defensar que Càritas és sinònim de comunitat, de servei a l’Església en conjunt. “Per estar al servei dels més vulnerables hem de ser persones polivalents, centrades a treballar pel bé comú”, va demanar. Per dur a terme aquesta feina, va animar a les persones assistents a participar en l’elaboració del Marc Estratègic Confederal de Càritas Espanyola, amb el qual es vol aconseguir un diagnòstic conjunt dels principals desafiaments estratègics que té Càritas en els pròxims anys.
