Durant la jornada “Irregularitat i ocupació, un binomi possible”, Càritas ha detallat tots els obstacles als quals han de fer front les persones en situació administrativa irregular, així com les possibles solucions per resoldre la seva situació administrativa
Aquest matí, més de 150 persones han assistit al Palau Macaya de Barcelona per participar en la jornada “Irregularitat i ocupació, un binomi possible”. Durant la jornada s’han organitzat 3 taules rodones amb diferents experts, on s’ha parlat de les traves de la llei d’estrangeria, de les majors dificultats que tenen les dones migrants a l’hora de trobar feina o d’alguns exemples de bones pràctiques d’empreses a l’hora de contractar persones en situació administrativa irregular, entre d’altres.
Càritas ha aprofitat l’esdeveniment per recordar que 1 de cada 2 persones ateses per l’entitat es troba en situació administrativa irregular, i que la xifra, lluny de disminuir, ha augmentat en els darrers anys. “Més de 12.000 persones ateses per Càritas es troben en aquesta situació, i han augmentat un 45% respecte a l’any 2021”, ha alertat Elisabeth Ureña, responsable del programa de migració de Càritas. Ureña ha recordat que l’actual llei d’estrangeria, emmarcada en els tractats internacionals i la normativa europea, condiciona el control dels fluxos migratoris a l’obtenció d’un contracte de treball.
En aquest sentit, la nacionalitat té un paper clau a l’hora d’agreujar les situacions de pobresa, de manera que la prevalença de l’exclusió entre les persones de nacionalitat estrangera, encara que no es trobin en situació administrativa irregular, multiplica per 3,2 la de les persones de nacionalitat espanyola, segons el darrer informe FOESSA de la diòcesi de Barcelona. Així, el 72% de les persones de nacionalitat estrangera es troben en exclusió social.
“Les persones en situació administrativa irregular veuen els seus drets especialment vulnerats i sense possibilitat de reclamar-ne la garantia, cosa que genera que tinguin unes pitjors condicions vitals”, ha dit Ureña. Són precisament les entitats del tercer sector, i, entre elles Càritas, les que responen amb més freqüència a les demandes socials d’aquestes persones, acompanyant-les en el tortuós camí que suposa la regularització. Aquest context obliga a les persones en situació administrativa irregular a buscar opcions de supervivència, a través de feines precàries en l’economia informal (perquè no poden accedir al mercat normalitzat) a viure en habitatges amb escasses condicions d’habitabilitat (ja que no tenen dret a comptar amb un contracte de lloguer) o no poder accedir a les ajudes en matèria d’habitatge.
Un pacte a tres bandes
Tot i aquest difícil context, Dessirée Garcia, responsable del programa de formació i inserció laboral de Càritas Barcelona ha afirmat que les persones en situació administrativa irregular poden sortir-se’n, apuntant que durant el 2022, Càritas Barcelona ha acompanyat 819 persones per regularitzar la seva situació administrativa. “Apel·lem a la complicitat de l’administració i de les empreses, però també de la resta d’entitats del tercer sector”, ha dit. Garcia ha posat d’exemple ACOL, una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya i pionera a tot l’estat. ACOL és una línia de subvencions, semblant a un pla d’ocupació, que permet que el tercer sector pugui acompanyar persones en la seva regularització i millora de l’ocupabilitat. En el cas de Càritas Diocesana de Barcelona, en només 3 anys s’han pogut regularitzar més de 83 persones gràcies al projecte ACOL. “Les dades ens demostren que el projecte està funcionant, i encoratgem a les administracions a ampliar aquesta línia de subvencions per donar més oportunitats a persones que són invisibilitzades per qüestions de la seva situació administrativa”.
Finalment, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets s’ha preguntat “si Catalunya es pot permetre tant de talent desaprofitat”, i si tantes persones poden continuar condemnades a viure d’ajudes i prestacions. També ha fet una apel·lació al món empresarial, afirmant que el teixit econòmic és una peça imprescindible d’aquest engranatge, i que tenen la clau per donar esperança a les persones que cerquen una oportunitat laboral. “Sabem que la responsabilitat social corporativa és un dels motius per comptar amb la implicació de les empreses en aquesta contractació, però també cal fer valdre que les persones contractades, malgrat la seva situació administrativa, són competents, capaces, professionals i que aporten valor afegit als seus llocs de treball”, ha conclòs Busquets.
