Carlos Paytubí, autor de la novel·la “El Misterio del Pergamino Florentino”, destinarà els beneficis del llibre a Càritas Diocesana de Barcelona
Carlos Paytubí (Barcelona, 1964), va estudiar als Jesuïtes de Sarrià. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, es va formar com a metge internista a l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau. Posteriorment, va exercir la seva especialitat a la Teknon i des de l’any 2008 al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. A més d’escriure, imparteix conferències a Aules d’Extensió Universitària, així com a centres i associacions culturals. Pare de família nombrosa i melòman, “El Misterio del Pergamino Florentino” és la seva primera novel·la històrica, i els diners que es recaptin amb la venda del llibre es destinaran íntegrament a Càritas Diocesana de Barcelona.
De què tracta El Misterio del Pergamino Florentino?
És una novel·la històrica, però jo la defineixo com una història novel·lada. És un llibre que s’ha d’assaborir. Tot i la seva llargada, està format per capítols breus, cosa que permet llegir-lo en petits moments del teu dia a dia. La novel·la té 130 capítols, i parteix del segle XIII (any 1230), a Florència. La història tracta d’un grup de joves anomenats laudesi que tenen un pare espiritual, el pare Poggibonsi. Aquí és on neix una nova Orde religiosa, que és l’orde dels servites. Un d’aquests servites fa una peregrinació cap a Compostel·la, i durant aquesta peregrinació va coneixent curiositats i vivències. Al final del seu trajecte, descobreix a un nen que serà el futur Sant Joan de Déu, i a partir d’aquí s’explica la seva història, l’arribada de l’orde hospitalària de Sant Joan de Déu a Catalunya, el naixement de la psiquiatria o els últims mesos de la vida d’Antoni Gaudí. Podem resseguir tota aquesta història a partir d’un pergamí fictici que anirà passant de mà en mà al llarg de vuit segles d’història. Finalment, el pergamí arriba al Vaticà, a mans del papa Francesc, i ell desvelarà al món el contingut d’aquest document.
Per què vas decidir escriure un llibre? I perquè justament has decidit relatar aquesta història?
No hi ha una causa única. M’he format amb els jesuïtes, i una figura que tinc propera és Sant Ignasi de Loiola. Tot i això, fa catorze anys que estic treballant a un hospital de l’Orde de Sant Joan de Déu, i això va fer-me preguntar qui era Sant Joan de Déu. A partir d’aquí, llegint llibres i petites biografies del Sant portuguès, vaig veure que podia escriure’n una novel·la. A un reconegut escriptor li van preguntar per què escrivia, i ell va contestar que escrivia per aprendre, i el que jo he aprés és el que he escrit.
Ben segur que has fet un extensiu treball de documentació…
Sí, per escriure el llibre vaig estar-m’hi un any i mig, però van ser necessaris sis mesos per documentant-me i pensar com volia enfocar la història.
Has escrit alguna altra novel·la, més enllà d’aquest llibre?
La veritat és que no. En finalitzar aquest llibre, vaig escriure les “Cròniques de la COVID-19”, que tracta sobre les meves vivències durant els dos primers mesos de la pandèmia. Mai havia escrit res d’aquesta extensió, ni de bon tros.
Per què has decidit ajudar Càritas a través d’aquest llibre?
Em considero una persona cristiana. Com he comentat, em vaig formar amb els Jesuïtes, i formo part d’una entitat que depèn dels Jesuïtes, el Casal Loiola. Com a persona, més enllà de la meva espiritualitat, m’afecta veure la gent que pateix, que dorm al carrer, i cada vegada soc més conscient de la sort que tinc de poder menjar cada dia, gaudir d’una dutxa calenta, dormir en un matalàs, etc. Això és una sort, i em molesta saber que hi ha tanta gent que ho està passant malament. Càritas és un dels exemples més vius a l’hora d’ajudar a les persones que pateixen.
Entenc que ser metge té una connexió amb el llibre i amb la voluntat d’ajudar als altres…
La medicina i la cristiandat han sigut essencials per escriure la novel·la. Em va mobilitzar la idea de donar a conèixer la vida de Sant Joan de Déu. També hi ha capítols que són bastant autobiogràfics, ja que la meva experiència com a metge m’ha permès afegir-hi molts elements relacionats amb la medicina.
Què t’agradaria que el lector s’emporti en finalitzar el llibre?
Com deia, és un llibre per assaborir, per llegir a poc a poc, tot i que algunes persones m’han dit que un cop l’han començat els hi costava deixar-lo. M’entusiasma la música, la música clàssica en concret, i hi ha un fet innovador en la meva novel·la: A l’inici de cada capítol hi ha un suggeriment musical que permet entrar en l’atmosfera narrativa. És un recurs que alguns lectors han fet servir i altres no, però molta gent m’ha comentat que la música que he recomanat per llegir cada capítol els ajuda a enganxar-s’hi, com si fos una pel·lícula.
El meu objectiu és que el lector gaudeixi d’una novel·la sana del segle XXI, i que pensi que els guanys de la novel·la aniran destinats a una entitat com Càritas, que es dedica a ajudar a persones que la vida no els hi somriu.
