Els serveis de primera resposta a la COVID-19 de Càritas Barcelona atenen 10.710 persones entre maig i abril de 2020, el doble que el mateix període de l’any passat.
- Les Càritas Parroquials i Arxiprestals han atès 39.855 persones durant el mateix període
- Més del 50% d’aquestes llars s’acosten per primera vegada a Càritas, o tornen després de no necessitar l’acompanyament de l’entitat des de fa anys
- Es multipliquen x3 les ajudes econòmiques per aliments (311.657€) i x2 les d’habitatge (446.741€)
- Càritas remarca l’encaix de l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania. “Cal aprofitar l’IMV i que la inversió en RGC que es faci des de la Generalitat de Catalunya es destini a ampliar-ne la cobertura o la quantitat”, ha afirmat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets
“Constatem que aquesta crisi és molt més extensa i intensa que la de 2008. Absolutament tots els sectors econòmics s’han vist afectats, i hem de ser capaços d’arribar a acords polítics en matèria social per pal·liar-ne els efectes. No podem aplicar les mateixes receptes que l’any 2008”. Així de contundent s’ha mostrat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets durant la roda de premsa que l’entitat ha dut a terme de manera telemàtica per presentar la memòria de 2019 i explicar la resposta de Càritas Barcelona a la greu crisi social i econòmica produïda arran de la COVID-19.
En presència del Cardenal Arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, Salvador Busquets ha alertat que la COVID-19 ha suposat una frenada de l’economia sense precedents, acompanyada d’una forta caiguda de l’ocupació. Busquets ha indicat que la crisi provocada per la COVID-19 no és igual per tothom, i que les persones més vulnerables estan patint més les conseqüències, augmentant les desigualtats.
El director de Càritas Barcelona ha recordat que en el darrer informe FOESSA ja s’alertava que a Catalunya hi havia 1,5 milions de persones en situació d’exclusió social, i que si no hi ha una resposta clara i decidida per part de les administracions, és possible que una bona part del milió més de persones que es trobaven en situació de precarietat acabin caient en situació d’exclusió social. “La crisi de la COVID-19 ens deixa una realitat fragmentada. Les persones no només pateixen pèrdues econòmiques, laborals o materials, sinó que perden les possibilitats de sortir endavant”, ha indicat Busquets.
En aquest context, el director de l’entitat social de l’Església Catòlica, ha explicat que els serveis de primera resposta a la COVID-19 de Càritas Barcelona han atès 10.710 persones entre abril i maig de 2020, gairebé el doble que el mateix període de l’any passat. Així mateix, s’ha posat en valor la tasca de les Càritas Parroquials i Arxiprestals, que han atès 39.855 persones durant el mateix període.
“Més del 50% d’aquestes llars s’acosten per primera vegada a Càritas, o tornen després de no necessitar l’acompanyament de l’entitat des de fa anys. Són famílies que mai abans ens havien demanat ajuda, i que després d’esgotar els pocs estalvis que tenien i recórrer a familiars o amics, s’han vist en la necessitat de trucar a la nostra porta”, ha explicat Salvador Busquets.
Càritas Diocesana de Barcelona ha hagut d’adaptar la seva acció social en poques setmanes, centrant-se en aquells programes de primera resposta a la COVID-19. Durant els dos mesos de confinament, l’entitat ha multiplicat x3 les ajudes econòmiques per aliments (311.657€) i x2 les destinades a garantir l’habitatge, sobretot pagant el relloguer d’habitacions (446.741€).
Seguidament, ha estat el torn de Miriam Feu, Cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona. Feu ha iniciat la seva intervenció desgranant les dades de l’acció social de Càritas Barcelona durant el 2019, remarcant que ja veníem d’una crisi social no resolta. “La COVID-19 només ha agreujat la dèbil situació en què ja ens trobàvem”.
L’any 2019 encara estàvem lluny de superar la situació de crisi social, malgrat els sis anys de recuperació econòmica. Les llars ateses durant el 2019 van augmentar un 26% respecte a 2018, situant-se en 16.638 (32.729 persones). A més, les Càritas parroquials i arxiprestals van atendre 20.693 llars durant el 2019.
En habitatge, Feu ha recordat la complicada situació de la diòcesi, indicant que les famílies i persones soles ateses sense una llar digna (habitacions de relloguer, acollits amb familiars o amics, acollits en entitats socials, ocupant o sense habitatge) per Càritas Barcelona van passar del 59% (2018) al 66% (2019). Així mateix, en l’àmbit laboral van augmentar un 5% les persones ateses en situació d’atur o que treballaven en l’economia submergida, passant del 83% al 88%. Només un 9% de les persones ateses per Càritas Barcelona durant el 2019 tenia feina, però sempre precària (contractes de poques hores, sous baixos, elevada temporalitat o parcialitat involuntària).
Pel que fa a la memòria de 2019, Feu ha volgut concloure destacant l’augment exponencial de les persones en situació irregular ateses per Càritas Barcelona, passant d’un 34% (2018) a un 44% (2019) respecte del total de persones ateses. “La majoria d’aquestes persones fugen de situacions de conflicte en els seus països d’origen, principalment Hondures, Colòmbia, Perú i Veneçuela, i aquí s’han trobat una situació que no esperaven, truncant les seves expectatives de futur”, ha indicat la responsable d’anàlisi social i incidència.
Càritas Diocesana de Barcelona durant la COVID-19
Seguint amb l’explicació inicial del director de Càritas Barcelona, Feu ha volgut incidir en l’acció de Càritas Diocesana de Barcelona durant els mesos d’abril i maig. Feu ha explicat que la irrupció de la crisi sanitària de la COVID-19 ha implicat un canvi en l’acció de Càritas Diocesana de Barcelona, orientant-se a donar resposta a la situació d’emergència social. En aquests dos mesos, s’han reforçat els punts de distribució d’aliments en espècie i se n’han obert de nous per respondre a l’augment exponencial de la demanda (actualment n’hi ha 87 en actiu).
Així mateix, s’han reforçat els 7 menjadors socials on es lliuren pícnics. Feu ha detallat que la majoria d’aquests punts de distribució d’aliments funcionen gràcies a la col·laboració dels voluntaris, imprescindibles per donar resposta a una situació sense precedents. Des de l’inici de l’estat d’alarma, 340 voluntaris nous menors de 65 anys s’han sumat a la tasca social de Càritas Barcelona.
Per finalitzar la seva intervenció, Miriam Feu ha exposat algunes de les dades de l’estudi “Primer impacte de la crisi de la COVID-19 en les famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona”. Aquesta enquesta realitzada entre el 18 i el 25 de maig amb la participació de 475 llars ateses per Càritas Diocesana de Barcelona mostra que 1 de cada 4 llars ateses no té ingressos, mentre que abans de la COVID-19 no arribaven a 1 de cada 10 llars ateses. Així mateix, un 41% de les persones han reduït la despesa en alimentació i un 24% de les llars ha deixat de comprar medicaments. Les persones amb algun tipus de contracte han vist reduïts els seus ingressos un 42% i els que treballen en l’economia informal un 73%. Finalment, 2 de cada 5 llars han admès que no poden fer front a les despeses d’habitatge.
Mesures per fer front a la crisi de la COVID-19
El director de Càritas Diocesana de Barcelona ha remarcat que cal enfortir les polítiques públiques, fent valer el paper de les administracions com a garants dels drets humans bàsics fonamentals per a totes les persones. Per fer-ho, Càritas Diocesana de Barcelona ha fet les següents demandes a l’administració pública, entre d’altres:
Garantia d’ingressos mínims: Cal treballar en l’encaix de l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania, aprofitant aquesta nova prestació estatal per tal que la RGC es destini a ampliar la cobertura cap a col·lectius que actualment no hi tenen accés, com les persones en situació administrativa irregular, persones sense llar o joves que es queden sense la tutela de l’administració a partir dels 18 anys.
Garantir el dret a l’habitatge: És necessari un parc d’habitatge públic de lloguer i un pressupost adequat en ajuts al lloguer (augmentar el pressupost de la GENCAT dels 100 milions als 160) A més, cal que tots els municipis permetin l’empadronament sense domicili fix, tant a persones sense llar com a persones que viuen en habitacions de relloguer.
Som Església
Finalment, Mons. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona, ha estat l’encarregat de concloure la roda de premsa. Omella ha destacat que l’Església, des de sempre, treballa per ajudar als qui ho necessiten, i que en aquesta situació d’emergència, ha estat més activa que mai. “Càritas són les branques que donen ombra, menjar i esperança a moltes persones”.
Així mateix, Omella ha dit que els 7.387 socis i donants, els 2.705 voluntaris, i els professionals són les arrels d’aquest arbre que simbolitza l’Església, i que sense ells, res de tot això podria florir. Finalment, ha recordat que aquest diumenge 14 de juny hi haurà la col·lecta extraordinària de Parròquies en favor de Càritas Diocesana de Barcelona. “Ajudem-los, ajudeu-los, i que puguin continuar a només 2 metres dels qui més ho necessiten”.
