És el moment de realitzar noves polítiques. Per això, fem 4 propostes socials per als governs municipals. Només així podrem aconseguir cicatritzar la ferida de la desigualtat.
Mes rere mes, any rere any, i ja en són molts, veiem que les dades de la recuperació econòmica no van acompanyades d’una millora en les condicions de vida de les persones que pateixen exclusió social. Com a societat, mirem enrere per veure com estàvem “abans de la crisi” i ens fixem els objectius per arribar a recuperar aquelles situacions, perquè si l’economia es recobra, també ho haurien de fer els indicadors de pobresa. Però oblidem fàcilment que la crisi també va provocar canvis estructurals i que, ara, necessitem d’un major esforç col·lectiu per generar les condicions que ajudin les persones a sortir de les situacions de pobresa i exclusió socials en què es troben des de fa anys. Ara, per tant, és el moment de realitzar noves polítiques, i de fer-les amb un esforç molt més intens que el que sovint tenim al cap.
A Càritas pensem que és necessari que tots els nivells administratius comencin un gir que les faci desenvolupar polítiques alineades i coherents entre elles. Per això vam iniciar, els últims mesos, un procés participatiu amb persones treballadores, voluntàries i participants als nostres projectes. Fruit d’aquest procés, vam poder desplegar una sèrie de prioritats que, a nivell local, pensem que són indispensables per tancar la ferida.
- Serveis Socials
Les nostres societats necessiten un Serveis Socials més i millor desplegats. Aquesta hauria de ser una prioritat per a tots els governs locals que inicien ara el seu mandat. Però també per a tota l’oposició política, ja que es necessita generar un consens sobre aquest tema que vagi molt més enllà d’una legislatura, que sigui un acord de ciutat que permeti mantenir, sostingudament i de manera oberta a la societat civil, una política social en sortida. Els Serveis Socials que necessitem actualment han d’estar millor finançats, han de tenir més recursos humans i han de poder tenir la capacitat de realitzar més ajuts i més intensos.
- Habitatge
El problema de l’habitatge és comú a tota la diòcesi. El 36% de les persones que hi viuen pateixen exclusió residencial. Necessitem polítiques d’habitatge que donin resposta a les emergències d’avui, però que també apostin per un disseny estructural al llarg del temps. Les polítiques d’habitatge d’avui garanteixen el Dret a l’habitatge de demà. Per aquest motiu cal generar un consens a cada ciutat per incrementar els esforços en política d’habitatge, amb un marcat accent social i, per sobre de tot, destinades a incrementar el parc públic de lloguer social, així com l’assequible.
- Inserció laboral
La inserció laboral que fem a Càritas amb el projecte Feina amb Cor, basat en l’acompanyament intensiu de les persones en situació d’atur, està donant fruits. En 5 anys ha aconseguit inserir més de 4.000 persones en el mercat laboral. Pensem que és un projecte que es pot replicar des de l’Administració, fent dels serveis d’ocupació veritables espais de recuperació de les persones, eines que ajudin a sortir de les situacions d’extrema precarietat laboral.
- Ciutadania
Per últim, cal fer extensiu el dret de ciutadania a tantes i tantes persones que viuen entre nosaltres essent invisibles i amb gairebé tots els seus drets vulnerats. Avui dia, el padró és la porta d’accés a molts drets com l’educació, la sanitat o ser atès pels serveis socials municipals. I molta gent no es pot empadronar perquè molts municipis fan una interpretació restrictiva de l’empadronament. Cal permetre tothom empadronar-se allà on viu, independentment de si té contracte de lloguer o no. D’aquesta manera, moltes persones tornaran a ser ciutadans a les seves ciutats.
