Gent gran / 10/02/2017

Les vivències de l’Almeda (II)

Publicat per: Càritas Diocesana de Barcelona

El passat divendres, vam conèixer les històries de la Isabel i la Maria Elisa. Avui us presentem el relat d’en Marwan i en Ramon, dos residents més de l’Almeda que molt amablement s’han prestat a explicar-nos les seves vivències i preocupacions.

“Aquí estic molt bé, però els problemes de cadascú continuen”

En Marwan és Sirià. Va arribar a Barcelona amb vint anys per estudiar radiotelegrafia, i bona part de la seva vida l’ha dedicat a treballar amb la marina mercant. Malauradament, la seva vida es va estroncar quan patí un infart, cosa que comportà la incapacitat laboral. “Amb la pensió d’invalidesa no en tenia prou per viure. En moltes ocasions dormia en pensions o fins i tot al carrer”, diu. Una nit, en Marwan va anar al Cafè Just per sopar, i els voluntaris de Càritas van conèixer el seu cas. “Quan Càritas va ser coneixedora de la meva situació em va facilitar un habitatge on viure, s’han portat molt bé amb mi.”

Des d’aquell dia, en Marwan viu a l’Almeda i porta una vida tranquil·la. “Surto diàriament a donar una volta, a buscar el diari o mirar la televisió. Aquests és un lloc plàcid, ja que està allunyant dels sorolls de la ciutat”. Tot i això, en Marwan es mostra preocupat per la situació del seu fill, ja que fa un temps que no troba feina. “Aquí estic molt bé, però els problemes de cadascú continuen. La situació del meu fill és com la de molts altres joves, i crec que cal més suport del govern cap al jovent”. Malgrat tot, en Marwan afirma que “si no fos per Càritas, el país estaria molt pitjor”.

Acomiadant-nos, li preguntem sobre la seva relació amb la resta de residents de l’Almeda i ens indica que conviure amb altres persones sempre és complicat. “Els residents de l’Almeda no som una família, però agraeixo la companyia i portar la meva vida amb facilitat”, conclou.

“El Barça és una de les passions que encara visc amb interès”

En Ramon és el resident més recent de l’Almeda. Fins fa dos mesos vivia en un pis compartit de Càritas situat al barri de Sants. Quan comencem a parlar de com es troba a l’Almeda ens explica que encara no ho sap ben bé.
Indagant sobre la seva vida, en Ramon relata que és originari de Sant Celoni, i que ha treballat de mecànic, de paleta, de jardiner i fins i tot d’escombriaire. “Tota la meva vida he estat amunt i avall. He fet de tot”. En Ramon ha viscut a Barcelona, Sant Cebrià de Vallalta, Montcada i ara a Cornellà. “Quan era jove feia molt d’esport. Fins i tot participava en maratons que s’organitzaven per tota la ciutat de Barcelona.” A parer seu, la Barcelona d’abans era millor, i hi havia més ambient. “Ara tot és més o menys igual, no hi ha el caliu d’abans. Encara recordo quan anava a les guinguetes de la Barceloneta, era tot un espectacle”, explica.

Aficionat al Barça, en Ramon afirma conèixer totes les alineacions de l’equip. “El Barça és una de les passions que encara visc amb interès, abans anava cada diumenge al camp”, diu.

En preguntar-li com va conèixer Càritas argumenta que mai ha comptat amb una feina fixa ni amb un suport familiar, i que aquesta situació el va portar a malviure i dormir al carrer. En aquesta difícil tessitura, en Ramon va decidir anar a Càritas. “Vaig anar a Plaça Nova i allà em van obrir les portes. En uns inicis vaig viure en una casa de Sants amb sis persones més, i més recentment vivia en un pis amb una altra persona.” Com hem indicat a l’inici, des de fa dos mesos viu a l’Almeda.

Sobre el seu dia a dia ens comenta que intenta anar a Barcelona freqüentment, ja que s’ho coneix millor i allà es distreu més. Al preguntar-li sobre la seva estada a l’Almeda, ens explica que està content, però que de moment la resta de residents no li han dit res. “Vaig fent, a poc a poc”, afirma.

La valoració dels professionals

Després de conèixer les històries d’alguns dels residents de l’Almeda, hem volgut parlar amb les persones de Càritas Diocesana de Barcelona que gestionen el centre.

L’Anna Falcón, treballadora social de Càritas ens explica que moltes de les persones que viuen a l’Almeda provenen de situacions d’exclusió social. “Són persones que probablement es trobarien en situació de sense llar”, afirma.
Actualment al centre hi resideixen 21 persones distribuïdes en 19 pisos, i és gestionat per tres professionals que s’encarreguen de la feina diària amb els residents.

En Juan, responsable del centre, creu que és molt important fomentar el respecte i la convivència dels residents de l’Almeda. Aquesta convivència es fomenta per mitjà d’activitats grupals com són celebrar la Castanyada, el Nadal o berenars conjunts i assemblees veïnals. Adverteix, però, que també cal posar unes normes i establir sessions grupals per resoldre els conflictes que es puguin ocasionar. “Aquí els hi podem fer un seguiment individualitzat, cosa que agraeixen molt”, ens explica. A més a més, l’Almeda es coordina amb molts organismes públics i privats que faciliten la vida als residents amb activitats com l’alfabetització digital, l’hort urbà, la dinamització cultural, etc.

En relació a la convivència dels veïns i veïnes de l’Almeda, en Juan ens indica que hi ha un bon clima entre els residents, i que en la majoria dels casos valoren molt positivament el recurs de Càritas Diocesana de Barcelona.

Preguntant sobre els perfils de persones que viuen a l’Almeda, l’Anna Falcón explica que el perfil ha anat canviant amb els anys. En un inici, les persones grans acudien a Càritas per una manca de diners, la vellesa o la solitud. Avui en dia, però, hi ha d’altres problemàtiques que els afecten com són les relacions familiars, i per això és molt important fer mediació amb els familiars de la persona. “Hi ha persones que sostenen històries i situacions molt dures i cal fer tot el que estigui a les nostres mans per millorar la seva situació”, conclou l’Anna.

Fes un donatiu
infocaritas@caritas.barcelona

Càritas és una entitat sense ànim de lucre de l’Església catòlica. La nostra missió és acollir i acompanyar les persones en situació de pobresa i exclusió social, per tal que siguin protagonistes del seu desenvolupament integral, des del compromís de la comunitat cristiana. Els tres objectius de Càritas són promoure, orientar i coordinar l’acció social; sensibilitzar la societat i denunciar situacions d’injustícia social. Volem construir un món on els béns de la Terra siguin compartits per tota la humanitat des de la dignitat de la persona, des del treball per la justícia social i des de la solidaritat i el compartir fratern.

Deixa un comentari

Apunta't al nostre butlletí electrònic
imatge de tancament

Ajuda'ns a ajudar

Fes un donatiu
Simple Share Buttons