Reflexionem sobre quin model de mercat de treball volem, i per extensió, quina societat estem construint
Les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) són força reveladores sobre el camí que hem triat: ha disminuït l’atur fins al 12%, però la precarietat segueix augmentant. Actualment, els contractes de menys de 7 dies són el 27% del total de contractes realitzats, les persones que fa més d’un any que són a l’atur són el 46.5% i el 50% de les persones que estan a jornada parcial voldrien fer més hores. I les persones que s’han desanimat i que han deixat de buscar feina de manera activa ascendeix ja a les quasi 30.000 persones.
La taxa d’atur pujaria del 12% fins al 20% si tinguéssim en compte les persones que volen treballar més hores i les que s’han cansat de buscar feina.
Aquestes dades, esfereïdores per sí mateixes, no mostren el rostre, el nom i el cognom de les persones que segueixen patint els efectes de la crisi i de la precarietat d’un mercat de treball que no ofereix possibilitats perquè les persones excloses surtin de la pobresa i l’exclusió social.
Càritas pretén donar veu a aquestes persones excloses, treballadores pobres, que no poden tenir un projecte vital amb garanties i que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. Cal reflexionar sobre els pilars que sustenten un Estat del Benestar cada cop més minso, empobrit i que no permet a les persones desenvolupar-se amb drets i garanties a una vida digna i un treball decent.
És necessari que avancem cap a un seguit de reformes que:
- Potenciïn l’ocupació dels col·lectius específicament afectats per la precarietat i la pobresa (joves, persones amb baixa formació, migrants).
- Impulsin la igualtat d’oportunitats i de tracte reals entre dones i homes, perquè ser dona ja implica exclusions i desigualtats de per sé.
- Garanteixin l’empadronament i evitar l’irregularitat sobrevinguda en el cas de les persones migrants.
- Regulin l’ús de contractes temporals de molt curta durada.
- Reformin les prestacions per tal que puguin donar cobertura en determinats moments on les persones es poden trobar en situació de vulnerabilitat.
- Una nova reforma laboral, amb un major equilibri entre els drets de les persones treballadores i de les empreses.
L’1 de maig ha de seguir essent un dia de reivindicació, de denúncia a un sistema laboral que per a sortir de la crisi econòmica no està prioritzant les persones, perpetuant així una crisi social que ja fa massa temps que perdura.
