Alguns participants del Congrés de la Taula del Tercer Sector van visitar el divendres 17 de juny el centre de Càritas a la Barceloneta i van poder veure com es treballa amb els qui la feina els ha marxat de les mans, pels qui l’atur s’ha fet crònic.
La visita a la sala, plena a vesar, on s’atén als qui fa tres o quatre anys que no troben feina, va ser una entrada al món dels descartats. Amb silenci i molt de respecte els diferents representants de les entitats, van poder veure el que era a la pràctica el projecte Feina amb cor de Càritas.
Una de les coses essencials del projecte és escoltar les històries dels qui s’han cansat de buscar sense trobar, ajudar-los a elaborar un itinerari laboral i acompanyar-los en el mateix.
El que suscita més interès en els participants és sentir a parlar de polítiques d’ocupació: personalitzar la recerca, l’acompanyament professional, i el tracte personal. I com a exemple: el de la persona que el primer problema que té és no poder pagar la pensió. Per tant, cal tenir en compte la realitat de l’aturat. Feina amb Cor no és una agència de col·locació sinó un projecte que ensenya a pescar, que forma en l’autonomia de les persones en atur perquè puguin nedar a mar obert, com bé explica l’informe presentat fa uns dies amb aquest títol.
L’equip del programa té en compte dos paràmetres: donar confiança i donar eines per afrontar una entrevista. De la primera setmana en què es tracta de conèixer la situació real de la persona aturada, passant a l’accés a tallers sobre tècniques de recerca de feina i com fer les entrevistes, a la fase d’intensificar esforços, poden passar sis mesos.
Per part dels assistents es va preguntar sobre la metodologia, i l’equip de Càritas va insistir en la importància del treball d’acolliment per part dels professionals del projecte, format i adequat a cada cas.
I cada cas és diferent, es tracta d’adequar-se però també d’exigir a la persona que faci els esforços per posar-se al dia. La selecció de les persones és individualitzada. Sobre si venen pel seu propi peu o bé derivats, l’equip, insisteix: “És voluntari, venen pel seu propi peu, no hi ha prestacions, només hi ha treballadors socials per començar un itinerari”. Com s’observa, la persona és el més important del programa.
