Avui, la incertesa és la característica que marca totes les nostres anàlisis. Avancem a les palpentes i les seguretats només estan a l‘abast d’alguns insensats.
El que passarà a l’ocupació no escapa a aquesta incertesa; tanmateix, alguna cosa comencem a saber. Sabem, per exemple, que la caiguda del PIB espanyol al primer trimestre ha estat de més del 5%, ens hauríem de remuntar a molts decennis per trobar davallades d’aquesta dimensió. Ja sabem també que la recuperació no serà en V, encara que no sabem com de plana serà la segona part d’aquesta lletra. Comencem a identificar els sectors més “tocats” per la crisi: el comerç, el turisme, la restauració i la construcció, sectors tots ells molt presents a la nostra economia i que generen molta ocupació per les persones que habitualment atenem.
També comencem a tenir dades dels col·lectius més afectats: Joves, dones, immigrants i persones amb poca qualificació. Sabem que la taxa d’atur espanyola es situarà en molt poc temps per sobre del 20% i que estarem entre els països amb més augment d’atur: Itàlia, EEUU, França i UK, lluny dels que sembla que tindran més sort: Alemanya, Corea del Sud o Suïssa. Per últim, hem vist que la muralla digital que ja actuava com a fre a la inserció de les persones que acompanyem augmenta la seva alçada. En una realitat amb mobilitat i presencialitat limitada, el vehicle digital és essencial per buscar i per tenir feina.
A partir d’aquí, tot són dubtes i fer propostes assenyades suposa assumir molts riscos. Només m’atreveixo a suggerir tres que em semblen imprescindibles i sobre les quals hi ha un cert consens. En primer lloc, s’ha d’utilitzar com no s’ha vist mai la despesa pública per mantenir els ingressos especialment d’aquelles famílies més desafavorides, però també per generar activitat econòmica i ocupació.
En segon lloc, hem d’apostar decidida i radicalment pels sectors lligats a la sostenibilitat social i mediambiental del sistema, entre els quals cal destacar els relacionals amb l’àmbit sociosanitari, la transició energètica i la rehabilitació d’edificis.
I per últim, cal posar en marxa dispositius amplis i eficients d’acompanyament laboral i de reducció de la bretxa digital destinats especialment als col·lectius més vulnerables per tal de facilitar la seva incorporació laboral el més ràpid possible.
Tenim un gran avantatge: el que està succeint és de tal dimensió que farem coses que són impossibles de fer.
