La victimització de les dones que pateixen violència masclista va més enllà d’estar sotmeses a una situació d’abús i de violència
Les decisions més valentes que existeixen són aquelles que impliquen conviure amb la por i la incertesa. I les responsabilitats més injustes que hi ha són aquelles que responsabilitzen a les víctimes de ser-ho. La dona víctima de violència masclista s’enfronta a ambdues.
En el moment en què una dona víctima de violència masclista pren la tan valenta decisió de denunciar i fer explícita la seva situació, s’enfronta a un llarg periple on no sempre se la tractarà com a víctima sinó com a responsable de ser-ho. En aquest cas, però, serà víctima d’una violència institucional i d’un sistema judicial i social que encara no està preparat ni construït per abordar la violència masclista des d’una perspectiva en què es col·loqui al maltractador com a principal responsable. I no és en va, aquesta carència té conseqüències directes en la dona, ja que més enllà de sentir-se protegida i acompanyada, s’haurà d’enfrontar a tractes, mesures, decisions i processos com ara:
- Ser qüestionada i jutjada administrativament, judicial i social.
- Un sistema de protecció saturat, que no pot donar resposta adequada a cadascuna de les situacions de violència masclista, desprotegint així la dona que decideix denunciar i els seus fills i filles, en els casos que en tenen.
- Unes mesures judicials, administratives i socials que posen la major part de la responsabilitat en la dona, sent ella per exemple la que haurà de mobilitzar-se i sortir del seu entorn, apartant-se de la seva xarxa amb les conseqüències emocionals, socials, i econòmiques que això comporta tant per ella, com pels seus fills i filles (en cas que en tinguin).
- Un sistema judicial i administratiu que no sempre garanteix ni protegeix la dona de retrobar-se amb el maltractador.
- Una xarxa de recursos on la coordinació no està sempre pensada per protegir a la dona, ja que s’ha d’enfrontar de forma reiterada a l’explicació de la situació de violència viscuda, i per tant a reviure-la.
- Un circuit de protecció que no sempre s’adaptarà als temps que la dona víctima de violència masclista necessita en la presa de decisions, provocant així una pressió quan la dona no està preparada per sostenir-les.
- Reviure contínuament la situació de violència i significats associats, a través dels missatges dels mitjans de comunicació i la publicitat.
I aquesta mirada injusta és conseqüència de:
- La concepció masclista de la violència masclista, del maltractador i de la víctima.
- La construcció de significats masclistes associats al gènere i a les relacions afectives, i com això mediatitza i influeix en el tracte cap la dona víctima de violència masclista, tant per part de professionals com per part de l’entorn familiar i social.
- La manca de formació en el conjunt de tots i totes les professionals implicades en els circuits d’atenció, protecció i acompanyament, tant judicials, policials, sanitaris i socials.
- El desconeixement de les conseqüències no només emocionals, físiques, socials, econòmiques i de risc inherents a una situació de violència.
- La manca de professionals especialitzats i especialitzades en violència masclista en òrgans i processos decisoris.
Per tant, la dona víctima de violència masclista no és només víctima d’una situació d’abús i violència per part del maltractador, sinó que també ho és d’un sistema de protecció i d’una construcció social de la violència masclista.
Com canviar la situació?
És per això indispensable apostar pel canvi en la concepció i els significats associats al gènere, les relacions afectives i la violència i les seves conseqüències, ja que esdevenen les bases sobre les quals els sistemes de protecció i acompanyament han de construir-se. I cal apostar també per una xarxa on la coordinació i les bones praxis siguin la garantia de deslliurar la dona víctima de violència masclista de la responsabilitat d’encarregar-se d’allò que com a societat no fem bé en l’abordatge de la violència masclista. Cal continuar millorant el sistema actual pensat per acollir i protegir la dona víctima de violència, i els seus fills i filles, amb un doble objectiu: esdevenir un sistema segur de protecció, acompanyament i reparador en la seva totalitat, i deixar de posar el focus en la dona com a única responsable en la sortida de la situació de violència masclista.
I a Càritas, com les acompanyem?
Des de Càritas treballem per acompanyar les dones víctimes de violència masclista a través d’un procés en què elles siguin les protagonistes, les que guiïn la nostra intervenció. Acompanyem des del respecte als seus temps i necessitats, fent-les sentir per sobre de tot estimades, acceptades i sempre, sempre protagonistes. Apostant també per una coordinació i col·laboració constant amb cadascun dels agents implicats en el procés d’acompanyament a la dona.
I això es tradueix a Càritas Barcelona en l’acompanyament a dones en diferents projectes: les Cases d’Acollida, on específicament s’ajuda a dones víctimes de violència masclista. Precisament aquest mes de març la Casa d’Acollida de mitja estada ha fet 10 anys de vida, i s’ha celebrat amb una festa on diverses Empreses amb cor (Coca-Cola, La Reposada, Aramark) i una Escola amb cor (Jesuïtes Sant Gervasi-Escola Infant Jesús) han col·laborat oferint els seus productes en espècie, o bé les seves instal·lacions. El projecte Paidós, en el que es realitza un acompanyament integral a les Famílies, i per tant també a dones que pateixen o han patit violència masclista. I l’atenció personalitzada que fem a través de les professionals de Càritas.
Al final, tots volem el mateix: acompanyar-les des del respecte i l’amor en el lideratge del seu projecte de vida, un projecte de vida transformador i ple d’esperança que es converteix en un projecte de vida lliure de violència.
