Càritas té en funcionament un centre de suport matern infantil a Badalona des de fa més de 20 anys, però la seva capacitat fa temps que és insuficient per la demanda d’aquest servei, per això, va decidir obrir-ne un altre. D’aquí va néixer el Matern de Montserrat, el qual porta en funcionament dos cursos. Aquest centre es troba al carrer de Cuba, al barri del Sant Crist, una de les zones més deprimides de la ciutat, que s’ha anat degradant per les seves mancances, el suport insuficient de les administracions, però també per la seva antiguitat. Actualment manté un important nombre de població nascuda a Espanya (85%). Són els fills de la immigració interior dels anys cinquanta i seixanta (sobretot d’Aragó i de Galícia, però també de les dues Castelles).
El suport matern infantil és un recurs pensat per enfortir els vincles afectius i familiars, sobretot entre la mare i l’infant i, amb l’ajut d’una educadora i d’una treballadora familiar. S’hi treballen les relacions afectives, la socialització, les rutines i els límits, la comunicació, el paper del joc i l’estimulació, però també la higiene i l’alimentació. Els objectius d’aquest projecte conflueixen a la perfecció amb el repte que suposa millorar les oportunitats i promoure la inclusió d’infants afectats per la pobresa que té el Programa ProInfància de la Fundació Bancària “la Caixa”. Per això el programa col·labora en el suport que presta al suport matern infantil, l’atenció psicoterapèutica grupal d’infants i famílies i el suport a l’adquisició d’aliments de nadons i higiene infantil. Finalment, gràcies a la implicació del mossèn i del voluntariat de la parròquia de Montserrat van fer-lo realitat.
El curs passat s’hi van atendre 18 mares i 19 nens i nenes. Ara mateix hi ha sis o set mares –d’entre 21 i 35 anys–, amb els seus set infants (amb edats que van dels 2 mesos als dos anys). La majoria són autòctones, tot i que també n’hi ha vingudes d’altres indrets (concretament de Romania, Marroc i Colòmbia). Com diu l’Elisabeth –que n’és l’educadora– “no hi ha un model de mare, el què pretenem és que cadascuna trobi el seu, que tregui el millor d’ella mateixa per a donar-se al seu fill o filla”. Funciona cada matí, de deu a una. En aquest temps, les mares banyen les criatures, esmorzen plegades, cada setmana hi ha una mare que s’encarrega de fer el dinar de tota la mainada i encara queda espai per jugar, cantar i celebrar.“Les mares saben què hi vénen a fer –explica l’Elisabeth– però no acaben de ser conscients de l’abast d’aquest servei… Els costa que se’ls digui com millorar, cal tenir molta mà esquerra per treballar les reaccions i les afeccions, és un aprenentatge diari”.
A més de les professionals que cada dia acompanyen les mares i els petits i de la treballadora social, que fa el seguiment de la família, el recurs compta amb el suport d’una psicòloga que és l’encarregada de vetllar per la salut relacional de la família. I és aquí on entra en joc el subprograma d’atenció psicoterapèutica grupal del ProInfància. Es dóna suport psicosocial, psicològic i psicoterapèutic als nens i nenes i a les mares i pares per tal que desenvolupin competències i recursos per construir vincles familiars positius. Es treballen els hàbits i les conductes que poden tenir risc per la salut emocional, les relacions familiars i socials, la resiliència de petits i adults…
Tota aquesta tasca, que complementa el treball socioeducatiu quotidià, es fa en tallers, en grups d’entre vuit i deu mares i vuit i deu criatures, en els quals, durant dues hores, realitzen activitats i dinàmiques pensades per millorar les habilitats relacionals, emocionals i cognitives i motrius, focalitzant les famílies com a eix de la integració social. Les mares van teixint, dia a dia, una xarxa d’ajuda mútua i amb la comunitat, que els dóna seguretat i confiança en la criança, un model de vida que esperem que apliquin també quan, d’aquí dos anys com a màxim, deixin el centre per fer una vida completament autònoma.
