A la diòcesi de Barcelona, l’exclusió social afecta gairebé el 17% de la població, una mica més de 450.000 persones.
En Harold, l’Erika i l’Alonso són una de les deu famílies que assisteixen setmanalment a l’espai de criança de Glamparetes, un projecte de Càritas i Suara que acompanya famílies amb infants a càrrec. Procedents de Veneçuela, van arribar a Barcelona amb l’objectiu de millorar la seva situació, però sobretot garantir un bon futur per al seu fill. «La majoria de les famílies que participen en aquest espai fa poc que són a Barcelona. Moltes comparteixen pis o viuen en una habitació, i aquí els oferim un espai on els més petits poden jugar i desenvolupar-se», explica l’Alba Panyella, educadora del projecte. Les darreres dades de l’informe FOESSA de la diòcesi de Barcelona confirmen que un de cada quatre menors d’edat de la diòcesi es troba en situació d’exclusió social, i que les persones migrants presenten taxes d’exclusió social 2,4 vegades superiors, ja que tenen més dificultats a l’hora de trobar feina, habitatge o disposar d’una xarxa familiar o d’amistats que pugui ajudar-les. «Més enllà de l’aprenentatge, les rutines i els límits, també ensenyem les tradicions de casa nostra, fomentant que s’estableixi una relació entre les famílies que participen de l’espai de criança», detalla l’Alba.
En el cas del Harold i l’Erika, no han trobat plaça a la llar d’infants per a l’Alonso, i tampoc poden assumir la despesa d’una privada. En el nucli familiar, actualment només treballa l’Erika, que té una feina a mitja jornada en una bijuteria. «La feina és intermitent, així que els ingressos varien en funció dels dies que treballo. Tot el que guanyo va destinat a pagar l’habitatge», admet. Com l’Erika, més de la meitat de les persones en situació d’exclusió social viuen en llars encapçalades per algú que treballa, però que malauradament no arriben a final de mes.
Durant els darrers mesos han estat buscant habitacions, però amb l’infant se’ls han tancat moltes portes, i de moment resideixen en un apartament de lloguer turístic, fins que puguin trobar una alternativa més econòmica i estable. Com ells, 1 de cada 4 persones de la diòcesi de Barcelona pateix dificultats relacionades amb l’habitatge: 225.000 llars i més de 730.000 persones. A més, les dificultats i mancances relacionades amb l’habitatge es multipliquen per tres si hi ha menors d’edat.
Preguntats sobre la seva participació en l’espai de criança, valoren molt la possibilitat d’assistir-hi. «El fet de participar-hi t’ajuda a conèixer altres famílies, a entendre que no som els únics que estem passant per una situació complicada, a relativitzar les coses. A més l’Alba i l’Àlex (referents del projecte) són excel·lents», explica en Harold, que és el que durant més hores es fa càrrec de l’infant.
Sobre com afronten el 2026, la família desitja que el nou any els porti prosperitat, benestar i millora. «Ens diuen que sobrevisquem, que tirem endavant. Cada dia donem gràcies a Déu, perquè sabem que tot anirà a millor, i estem aprofitant tots els recursos que Càritas ens ofereix. Les entitats socials hi són per ajudar, i Càritas compleix amb escreix aquesta funció», afirmen esperançats.
