Avui, Dia Internacional del Drets dels Infants, a Càritas alertem que l’actual crisi causada per la pandèmia està privant als menors en situació social més precària de part de la seva infància i adolescència, dels seus propis temps, que són molt diferents als dels adults.
Aquest distanciament físic que estem vivint treu als infants i adolescents espais de seguretat i confiança, i els està empenyent a una certa invisibilitat social en la seva vida quotidiana, amb el consegüent risc de minva dels seus drets i de les seves expectatives de present i futur. Aquesta invisibilitat dels infants i adolescents els posa en una situació de major risc de patir violències. Si posem la mirada en la prevalença de la Covid en infants i adolescents, en comparació amb diferents tipus de maltractament infantil, les dades ens diuen clarament que hem de continuar fent un esforç per detectar les situacions des dels diferents serveis que donem suport als infants. Mentre la prevalença de la Covid amb infants és situa en el 3,8%, l’abús sexual infantil ho fa en un 9’6%, el maltractament físic en un 22,6% i el maltractament emocional en un 29,6%.
La proximitat és clau
Són temps marcats per la incertesa, i a Càritas detecten diàriament què la crisi no està sent igual per a tots, ja que les famílies més fràgils són les que estan veient com empitjoren amb més rapidesa i intensitat les seves condicions de vida.
Com assenyala Carmen García, responsable del Programa d’Infància, Adolescència i Família de Cáritas Española, “lluny de trobar-nos davant d’una nova normalitat, estem davant d’una nova realitat que ens canviarà a tots de manera definitiva, però molt especialment als infants, perquè si alguna cosa han après en aquesta etapa de crisi és que la vida pot aturar-se en un moment, i que el personal docent i l’escola són fonamentals per a un aprenentatge significatiu”. García també explica que “molt més enllà d’internet i les xarxes socials, la proximitat és clau; per això els centres educatius són un escenari en el qual no només els menors aprenen, sinó també es relacionen i creixen com a persones “.
Aquesta crisi està canviant moltes coses i canviarà també als nens, nenes i adolescents. Com ve demanant Càritas des de l’inici de la pandèmia, urgeixen polítiques públiques que protegeixin als més vulnerables, i també, els drets de la infància i l’adolescència, perquè en la mesura que no es corregeixin aquestes condicions, correm el risc de consolidar una societat encara més desigual i injusta.
La celebració d’aquest dia Internacional és una ocasió òptima per alertar sobre el risc real que es “perdi” a tota aquesta generació de nens, nenes i joves en situació de vulnerabilitat, que estan emocionalment impactats amb la situació creada amb la pandèmia i exposats a factors afegits d’exclusió social.
Propostes i reptes d’acompanyament
El Programa de Famílies i Infància aposta en aquesta jornada perquè en aquesta situació de crisi cap nen i nena retrocedeixi, no només en els seus nivells de protecció de drets bàsics com alimentació, salut o educació (base fonamental de les seves desigualtats), sinó tampoc en nivells afectius, com la il·lusió, les abraçades i l’amor que proporcionen seguretat i proximitat.
Per a això, des de Cáritas Española s’assenyalen cinc eixos estratègics des de la nostra acció per garantir aquest objectiu:
- Certeses davant de la incertesa: Càritas aposta per seguir acompanyant cada infant i adolescent en situació de vulnerabilitat, caminant al seu costat, compartint les seves preocupacions i esperances, i optant sense equívocs per la defensa dels seus drets.
- Ponts enfront de les esquerdes: La bretxa social generada per l’exclusió s’ha vist engrandida amb aquesta crisi, en què la infància i la joventut pagaran una factura socioeconòmica i emocional molt alta. Càritas vol actuar com a pont que protegeixi els processos vitals que estan per arribar i els que ja són aquí de tants infants que acompanyem. La desatenció a la infància, l’adolescència i la joventut té entre altres conseqüències la transmissió intergeneracional de la pobresa, analitzada tan a fons per la Fundació FOESSA, amb la qual cosa no podem permetre que aquest procés s’acceleri, sinó frenar-lo i revertir-lo.
- Proximitat davant el distanciament: En època de distanciament i de mascaretes, és urgent estar més a prop que mai els uns dels altres, admirar el molt que cada noi o noia guarda al seu interior, i allargar-li la mà per facilitar-li que sigui capaç d’expressar-ho. Més que mai, Càritas reafirma els seus processos d’acompanyament a les famílies i als menors, per reforçar les seves capacitats i la fe en si mateixos.
- Escolta enfront de la sordesa: Davant els desafiaments actuals, cal tenir la valentia de qüestionar i reinventar-se per afrontar la transformació social i el canvi de model, sempre des de l’escolta, el respecte i la participació de les persones que acompanyem perquè puguin ser protagonistes dels seus propis projectes de vida.
- Veïnatge davant individualisme: Reivindiquem, en aquests temps de confinament i aïllament, el sentit comunitari que ens faci sentir-nos uns als costat dels altres, com a font no només de relació, sinó de celebració de la vida en comú, perquè “tots necessitem de tots “. Trencar amb l’aïllament social ens ajudarà a combatre les pors, a generar connexions que es ramifiquin com les branques dels arbres, com a clau del creixement comunitari, generant espais de confiança, seguretat i recolzament mutu en les famílies i els infants.
