Tot i ser divendres a la tarda, els infants del reforç educatiu del Masnou tenen energia per dues hores d’activitats, lleure i aprenentatge
El reforç educatiu del Masnou va iniciar-se el 2012. Fa cinc anys, Càritas Diocesana de Barcelona va constatar que hi havia la necessitat d’implementar un reforç educatiu a la població del Masnou. Des de llavors, dues educadores i una integradora social vetllen perquè els nens i nenes que hi acudeixen puguin gaudir d’un espai on fer els deures, aprendre rutines i reforçar els llaços de l’amistat.
La vintena de nens i nenes que assisteixen al reforç són, en bona part, fills de famílies que reben el suport de Càritas al Masnou. “El reforç educatiu incideix sobre problemes de caràcter social i conductes de caràcter relacional. Es treballa en grups reduïts per oferir una atenció i resposta individualitzada”, ens indica la Paola Latorre, responsable territorial del Maresme.
Els grups els formen alumnes de sis a dotze anys, i realitzen les activitats amb independència de la seva edat. Els alumnes arriben al centre cap a les cinc de la tarda, i sempre segueixen unes rutines preestablertes. “És molt important que els nens i nenes aprenguin hàbits i rutines que possiblement no aprenen a casa seva. En la majoria dels casos, els infants no compten amb un espai on fer els deures o rebre l’ajuda dels pares”, explica la Minerva, educadora social del reforç educatiu.
A l’arribar al centre, els infants deixen les motxilles, se senten en rotllana i decideixen qui serà el protagonista de la jornada. L’infant protagonista s’ha de col·locar al centre de la rotllana i explicar una cosa positiva i negativa que li hagi passat durant el dia. “L’activitat fa entendre als nens i nenes que a la vida hi ha coses que ens agraden més o menys, però que entre tots podem solucionar molts dels nostres problemes”, diu la Minerva.
A l’hora de berenar, els alumnes aprenen a parlar sense cridar, coneixen noves cançons i estableixen a qui li tocarà recollir la taula, passar l’escombra o bé ordenar les cadires. Un cop acabat el berenar, els alumnes fan els deures en diferents aules. Mentre finalitzen les tasques de l’escola, preguntem als nens i nenes sobre el reforç educatiu.
La Kholot, de vuit anys, ens explica que durant el reforç li agrada jugar, berenar i fer activitats, però no li agrada fer els deures, especialment els de català i anglès. D’altres infants com la Wasina ens diu que li agrada venir perquè assegura “passar-s’ho molt bé”. En Loay diu que gaudeix jugant a futbol i la Fàtima i la Chaima són de les poques que afirmen gaudir amb els deures. Quan els hi preguntem que voldrien ser de grans, una de les nenes diu que voldria ser una “estrella famosa”, una altra que estudiarà dret i entre els nens n’hi ha que volen ser bombers o inventors. Un cop finalitzades les tasques d’escola, els infants tenen una estona d’esbarjo on comparteixen jocs i activitats fins a l’hora de marxar.
Abans d’acomiadar-nos, preguntem al mossèn Ignasi Fuster quina és la valoració que fa del projecte al Masnou. Fuster indica que el paper de l’església és “estar atenta a les necessitats dels municipis”, i que el més important és comptar amb una bona coordinació amb les escoles i els serveis socials del poble. En conclusió, Fuster fa una valoració molt positiva del reforç educatiu, i creu que calen més projectes com aquest a tots els pobles i ciutats de la diòcesi.
