L’arquebisbe Omella inaugura un nou curs de l’Escola de Formació del Voluntariat parlant, des de l’experiència del cor, sobre l’aportació dels voluntaris a Càritas i a l’Església
El curs 2016-2017 de l’Escola de Formació del Voluntariat ja ha començat. I ho ha fet en gran, amb una ponència de l’arquebisbe de Barcelona basada en la misericòrdia. Abans, però, els més de 250 assistents que omplien l’Aula Magna del Seminari van pregar pels fruits del nou curs juntament amb Mn. Salvador Bacardit, delegat episcopal de Càritas Diocesana de Barcelona, i van escoltar la programació i l’oferta de formació per part de Jaume Casassas, responsable de l’Escola de Formació del Voluntariat.
Amb una introducció basada en anècdotes i amb un to molt desenfadat i agraït, Mons. Omella va entrar de seguida en la temàtica de la xerrada: “La misericòrdia com a inspiració i motor de la nostra acció”.
Tocar el cor de l’altre
“Jo, que sóc un capellà de poble, tinc dues coses gravades: que les dues mans de l’Església per a donar tendresa i caritat són Càritas i Mans Unides, pels pobres que estan aquí i els que estan allà”. Així va començar l’arquebisbe de Barcelona la seva ponència sota l’atenta escolta de voluntaris i treballadors als quals va recordar que, com ells fan en el seu dia a dia, parlaria des de l’experiència del cor.
Mons. Omella va animar-los a no defallir ja que “el treball que feu arriba a molta gent i, encara que no us ho diguin, els heu tocat el cor amb la vostra escolta i entrega generosa”. Partint de dues motivacions -Jesús i l’Evangeli-, la caritat ha de ser una de les tres accions evangelitzadores: la pregària i la formació en catequesi la complementen, i cap d’elles pot faltar en els cristians.
Ser voluntari en el segle XXI
Els treballadors i els voluntaris són els que porten el testimoni de joia i alegria a totes les persones que ajuden. I també l’esperança, tant necessària avui en dia. “Sou els primers testimonis de l’Església”, els va recordar l’arquebisbe, que a més va agrair-los la tasca desinteressada que duen a terme: “Sé que aquest any no us han pujat el sou (riures). Ara, de debò… el més bonic de tot és que feu un treball gratuïtament en un món de competència basat en l’economia”.
Perquè, al cap i a la fi, allò que més ens aporta és l’ajuda a l’altre: “Treballar amb els pobres fa que et plantegis la teva manera de viure, tocant-los sents la crida per fer-te encara més pobre. D’aquesta manera et preguntes el per què i t’adones que en aquest món hi ha molta injustícia. D’aquí sorgeix la denúncia ferma de Càritas”.
Per últim, Mons. Omella va afegir que els treballadors i voluntaris de Càritas “heu de continuar obrint els ulls a les pobreses noves”.
Inspirat per la ponència de l’arquebisbe i per tancar l’acte, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, va admetre que “l’acció de Càritas és l’acció de tota la comunitat creient” i, en aquesta línia, va anunciar que les properes sessions de formació del voluntariat començaran amb una pregària.
