La Marta, voluntària de Càritas, afirma que ”l’únic motor que ens queda és l’amor, la tolerància i adaptar-nos”.
L’Espai Polivalent de Criança de Roquetes s’ha convertit en un lloc on mares i nadons troben aire, companyia i un suport que va molt més enllà de les activitats programades. La Marta, infermera pediàtrica jubilada i voluntària des de fa tres anys, defineix aquest espai com un entorn on “ajudar, acompanyar i, sobretot, escoltar” és essencial, i on es busca “donar-los eines perquè puguin sortir-se’n una mica de la situació que viuen”.
Quan es va jubilar, la Marta va sentir la necessitat de continuar sent útil. Sempre havia estat vinculada al món de la infància: mare de tres fills, àvia, i treballadora durant dècades a la pediatria. Explica què és “el món on em sento bé”. Coneixia Càritas de feia anys, perquè havia participat en tallers de massatge infantil i vinculació mare-bebè, i en guardava un record profund: “Em va agradar la filosofia i com treballaven les treballadores socials”. Aquest bon record la va portar directament a buscar oportunitats de voluntariat, i així va acabar formant part d’aquest espai de criança al barri de Roquetes.
Les famílies que hi participen viuen realitats molt dures. La majoria són mares joves que han arribat de Llatinoamèrica buscant una vida millor, tot i que sovint es troben atrapades en situacions molt precàries. Moltes viuen en habitacions rellogades, amb un nadó i, a vegades, amb un fill adolescent. La Marta ho deixa molt clar: “Són mares amb una vulnerabilitat socioeconòmica important”. Explica que compartir un sol espai amb un nadó en moviment és complicat i genera una tensió constant. Tot i això, destaca un aspecte que l’ha colpit des del primer dia: “No tenen res material, però tenen un vincle amb els seus bebès… un amor immens”.
L’espai de criança es reuneix dos cops per setmana, dimarts i divendres al matí, i funciona com un grup estable d’unes vuit o nou famílies durant tot el curs. Aquesta continuïtat permet que es construeixin vincles sòlids i confiança entre elles. En cada sessió es combina el treball educatiu amb un espai d’escolta i de suport emocional. A vegades s’hi organitzen tallers d’alimentació saludable, sessions de maternitat o de primers auxilis. Altres dies es concentra l’atenció en les necessitats que les mares porten aquell matí. La Marta explica que l’objectiu no és donar solucions immediates sinó “orientar una mica”, perquè les situacions que viuen són complexes i no sempre tenen una sortida clara.
També hi ha moments dedicats a la cura i al benestar emocional, com tallers de massatge infantil o petites dinàmiques de relaxació. La Marta els descriu com una manera de transmetre “amor i confiança” entre mares, especialment quan una es posa en mans d’una altra. Aquestes activitats creen un clima de proximitat que permet que aflorin emocions i vivències sovint silenciades.
Aquest espai no només dona suport professional, sinó que crea comunitat. Les mares s’ajuden entre elles d’una manera que sovint les salva literalment. La Marta explica el cas d’una dona que va quedar-se al carrer després d’un desallotjament. Una altra mare del grup la va acollir a casa seva, i els seus fills han crescut junts fins al dia d’avui. També recorda com, quan una mare es va trencar el turmell, les altres van anar a casa seva a ajudar-la amb el dia a dia. Aquesta xarxa espontània i natural és un dels elements més transformadors del projecte.
Quan parla de la seva experiència com a voluntària, la Marta ho expressa amb emoció: “És més el que rebo que el que dono”. Explica que ha rebut “amor” per part de les mares i que aquest camí compartit és profundament enriquidor. Al final, l’Espai Polivalent de Criança és això: “un lloc on la cura, el suport i l’esperança es construeixen plegats, en un entorn que no jutja i que acompanya”, remarca la Marta.
